Temps de propagació de la fe, d’anunci, de missió, de testimoni d’unitat “perquè el món cregui” (Jn 17,21). El Domund compleix 100 anys i segueix proclamant, com ho ha fet sempre, la importància de la unitat com a condició per a la missió, però fonamentada en l’amor, que és la seva essència. El papa Lleó XIV ha manifestat des del primer moment el desig d’una Església unida, signe d’unitat i comunió, que sigui llevat per a un món reconciliat. Així ho diu el lema d’enguany: “U en Crist units en la missió.” La missió és anunciar, viure i compartir l’amor fidel de Déu.
En la Jornada de les Missions hi descobrim una vegada més la realitat d’un món que necessita la llum de l’Evangeli, el lloc on l’Església hi tenim la principal missió, que és la responsabilitat d’anunciar-lo, al mateix temps que és el major desafiament. La causa missionera ha de ser la primera. No podem quedar-nos en una pastoral de mera conservació, sinó que l’hem de transformar perquè sigui decididament missionera. Els darrers Papes ho han accentuat molt per la necessitat que hi ha d’un anunci valent que proclama que “en l’únic Crist, nosaltres som u”.
Sentint-nos missioners que no deixen de ser deixebles, recuperem amb el papa Lleó l’expressió tan coneguda del papa Francesc quan unifica “deixeble” i “missioner” perquè no és possible que existesqui l’una sense l’altra. El fet és que tot cristià és missioner en la mesura en què s’ha trobat amb l’amor de Déu en Crist Jesús, ja que no deim que som “deixebles” i “missioners”, sinó que som sempre “deixebles missioners” (EG 120). Més encara, abans ha dit que, en virtut del Baptisme rebut, cadascun de nosaltres s’ha convertit en “deixeble missioner”.