Coincidint amb la reunió que celebra aquest dimecres 7 d’octubre el Consell d’Educació de Catalunya per iniciar el debat sobre el futur del sistema educatiu, les principals entitats representatives de l’escola concertada cristiana de Catalunya han enviat un comunicat al Govern de la Generalitat on exposen les principals propostes de l’escola cristiana de Catalunya.
Entre les propostes, en destaca la reclamació que l’objectiu d’inversió educativa del 6% del PIB garanteixi la gratuïtat real de l’educació fins als 18 anys com a mesura per reduir l’abandonament escolar prematur. També l’aposta per reforçar un model educatiu inclusiu que torni a situar els centres d’educació especial com a recurs ordinari del sistema.
Gratuïtat fins als 18 anys
Les entitats, que el mes de març ja van reunir 77.978 signatures al Parlament per garantir la gratuïtat en la futura llei educativa (Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), l’Associació Professional Serveis Educatius de Catalunya (APSEC), l’Associació de Professors de les Escoles Cristianes de Catalunya (APECC) i la Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC) recorden que la Llei d’educació de Catalunya ha de garantir el finançament adequat de tots els centres del Servei d’Educació de Catalunya, tant els de titularitat pública com els privats sostinguts amb fons públics.
És per això que, en el marc del debat parlamentari sobre l’increment de la inversió educativa fins al 6% del PIB, reclamen la gratuïtat educativa fins als 18 anys, especialment per afavorir la continuïtat formativa de l’alumnat més vulnerable i reduir l’abandonament escolar prematur. També demanen que la gratuïtat real de l’educació obligatòria inclogui les despeses de funcionament dels centres, la dotació ordinària de docents i professionals d’atenció educativa, els recursos per a l’atenció a la diversitat als centres ordinaris i d’educació especial, i la climatització de tots els centres del Servei d’Educació de Catalunya.
Un sistema educatiu més inclusiu
Pel que fa a la inclusió, les entitats defensen que cada alumne pugui disposar del recurs més adequat a les seves necessitats, ja sigui en un centre ordinari, amb un recurs especialitzat o en un centre d’educació especial. Per això, proposen reforçar el paper dels centres d’educació especial dins del sistema educatiu inclusiu i considerar-los un recurs ordinari del sistema, amb els recursos econòmics i professionals necessaris. També reclamen incrementar les places d’acord amb les necessitats dels alumnes i les famílies.
També aposten per reforçar el reconeixement i el desenvolupament professional dels docents, ampliar l’autonomia dels centres perquè puguin adaptar millor la seva acció educativa a les necessitats de l’alumnat i impulsar una cultura de l’avaluació orientada a la millora contínua del sistema educatiu. En aquest punt, proposen recuperar les proves de competències de final d’etapa censals.
Finalment, en el comunicat, que s’ha traslladat al president de la Generalitat, Salvador Illa; a la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, i al president del Consell d’Educació de Catalunya, Joan Manuel del Pozo, alerten que els centres educatius assumeixen cada vegada més reptes socials que van més enllà de la seva funció educativa, fet que, segons assenyalen, genera saturació del sistema i frustració entre els professionals. Per això, reclamen situar l’aprenentatge i la tasca docent al centre del debat educatiu, reforçar el paper de l’escola com a transmissora de valors, llengua i cultura compartides i impulsar una corresponsabilitat efectiva de les administracions, les famílies i el conjunt de la societat.