L’entrada d’immigrants a Ceuta del 30 i 31 de juliol passats no va ser una entrada més d’immigrants. Va sorprendre la ràpida mobilització a través de les xarxes, la reacció dels líders mundials, la poca solidaritat europea i la polarització política. Una crisi local avui esdevé global. Una greu crisi humanitària amb tensions geopolítiques va desencadenar una profunda crisi institucional i de convivència.
Però fàcilment es corre el risc de desenfocar el relat. Al centre d’aquesta crisi hi ha els immigrants. El papa Lleó ha insistit qualificant la situació migratòria de la ciutat espanyola com “d’una verdadera crisi humanitària”. Andrea Riccardi, va parlar d’un “veritable èxode dels damnificats de la terra”. Adolescents i joves, famílies senceres, que van ser portats a la frontera amb res més que els seus cossos (més de 70.000) i després una bona part retornats amb un trauma immens i la pèrdua de 142 vides.
En l’edat de la força es pot esperar qualsevol cosa, i en aquesta ocasió van ser els immigrants els damnificats. Famílies amb els seus fills, però sobretot adolescents i joves. La generació Z marroquina (podríem dir africana) són joves desesperats a la recerca d’un futur. Es van fer ressò de la crida per passar a Ceuta amb l’esperança d’arribar a Europa. Els subsaharians, en espera de saltar al continent, també s’hi van afegir. Aquesta generació no té un lideratge i per tant es fàcil manipular-la, tant per part de les elits legals com de les il·legals que governen el món. Miren amb esperança cap a Europa i hi volen arribar a qualsevol preu.
El discurs de la por i la lentitud a fer arribar les ajudes a aquesta multitud d’immigrants ha despertat discursos d’odi i ha fet créixer la polarització dins la societat. La resposta humanitària immediata ha estat afeblida per les discussions i l’enfrontament institucional. El papa Lleó en el seu discurs al Parlament espanyol va esmentar la urgència d’un canvi de perspectiva: “Cal canviar el focus del debat de la mera gestió dels fluxos a la protecció plena i immediata dels drets humans, adoptant ‘una resposta coordinada, solidària i eficaç, capaç de garantir protecció, acollida i oportunitats reals d’integració als que emigren’”.
Al centre de les discussions es troben uns 2.500 menors identificats que han arribat a Ceuta. Els menors, va afirmar el papa Francesc, “estan tres vegades desprotegits perquè són menors, perquè són estrangers i perquè estan indefensos, quan, per raons diverses, es veuen forçats a viure lluny de la seva terra d’origen i separats de l’afecte familiar”. La Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat ha centrat el seu missatge a subratllar que ”fins i tot un de sol, d’aquests infants” ha de cridar la nostra atenció i moure la nostra consciència i la de les institucions civils per protegir-los i prendre´n cura. No es pot perdre el temps!
A la ciutat de Ceuta, sentinella entre dos mars i dos continents, s’amunteguen les crisis. Colpejada pels vents de llevant de l’estret, ha estat protagonista de molts esdeveniments complexos al llarg de la història. Històries de dolor i també de joia de viure junts, com s’esdevé a totes les ciutats de la Mediterrània. Ciutats-ports on s’aprèn a acollir i dialogar i es testimonia la capacitat de viure junts en la diversitat i la complexitat. Avui, l’augment dels conflictes i els moviments migratoris, accentuats per un atur desesperant en els països d’origen i la necessitat de fugir de la pobresa i afrontar el canvi climàtic, desafien el convenciment mediterrani de conviure amb “l’altre” i fer créixer la cultura de la pau i de la justícia.
Ceuta no pot afrontar aquests desafiaments sola. Només amb la solidaritat i el diàleg es poden afrontar situacions com aquestes. En un temps en el qual tot i tots estem connectats no ens podem desentendre de les crisis dels altres. No té sentit un món que s’arma contra els més febles, és vergonyosa la proposta de la remigració. Un futur construït sobre l’acollida i la integració és possible. Està en joc la convivència i la pau, no només d’una ciutat. Està en joc la vida i la humanitat: la civilització de la convivència.