L’endemà de les pluges torrencials a la ciutat de Barcelona era fàcil imaginar-se com havia estat la nit per als milers de persones que dormen al carrer. Algunes d’elles ens comentaven que havien mirat de protegir-se parapetades darreres de matalassos, cartrons i paraigües, però que no havia estat suficient per aturar els efectes de la pluja i que havien acabat ben xopes.
Peio Sánchez, responsable de l’Hospital de Campanya de Santa Anna, reconeixia en declaracions a Catalunya Cristiana que «les persones que no tenen llar encara no estan en les previsions de les situacions d’alarma». «Ens preocupa que quan arriba l’alerta al mòbil no garanteix la protecció de les persones sense llar, perquè se les ha de localitzar, se’ls ha de poder explicar què està passant i se les ha de poder traslladar a un lloc segur.»
«Ens preocupa que quan arriba l’alerta al mòbil no garanteix la protecció de les persones sense llar, perquè se les ha de localitzar, se’ls ha de poder explicar què està passant i se les ha de poder traslladar a un lloc segur»
Segons mossèn Peio, si bé l’Ajuntament de Barcelona ha obert el CANE (Centre d’Acolliment Nocturn d’Emergències), la informació no ha arribat a Santa Anna: «A nosaltres com a entitat que treballa amb persones sense llar no se’ns ha notificat aquesta obertura. Això indica també una descoordinació de la intervenció.»
Una descoordinació que, segons el rector de Santa Anna, tampoc no té en compte el després per a les persones sense llar: «Hem de tenir en compte que després de l’aiguat les persones necessiten roba eixuta, menjar, higiene, descans i atenció sanitària. Per tant, tampoc hi ha una solució del després.»
«Hem de tenir en compte que després de l’aiguat les persones necessiten roba eixuta, menjar, higiene, descans i atenció sanitària. Per tant, tampoc hi ha una solució del després»
Per tot plegat, mossèn Peio Sánchez lamenta una descoordinació en l’atenció de les persones sense llar. «Tots necessitem protecció però evidentment per als que aquesta nit estaven en una llar era molt diferent dels que estaven al carrer. Coma societat hem de respondre a aquesta situació i estar disposats a acompanyar aquestes emergències. Esperem que la pròxima vegada entre tots sapiguem fer-ho molt millor.»
I per això es pregunta «si no estaria bé que es fes un informe del que s’ha fet i del que s’ha de fer una altra vegada que tinguem un escenari semblant». «El que passa», afegeix, «és que aquestes coses es repeteixen i continua la deficiència en la protecció daquestes persones».