La tarda de l’1 d’octubre s’ha inaugurat a l’església de Sant Jaume de Barcelona l’exposició Infància en exili, infància sagrada, organitzada pel Museu Diocesà de Barcelona, Càritas Diocesana de Barcelona, l’arquebisbat i la mateixa parròquia de Sant Jaume. Es tracta d’una proposta artística de Jimena Lucas que vol sensibilitzar la ciutadania sobre la realitat dels infants que es veuen obligats a abandonar casa seva a causa de la guerra, la violència o altres situacions de vulnerabilitat extrema.
La mostra, que es podrà visitar gratuïtament fins al 17 de gener de 2027, reuneix 30 escultures a mida real amb forma d’infant. Les peces han estat elaborades amb roba donada per famílies que han viscut processos migratoris o d’exili, convertint cada figura en un símbol de memòria, absència, resistència i esperança.
Durant la inauguració, Mn. Robert Baró, director del Museu Diocesà, ha indicat que “aquesta exposició ens convida a contemplar, en un lloc sagrat, una realitat profundament sagrada. D’una manera especial, els infants ens ofereixen una lliçó que sovint els adults oblidem. Des de la seva fragilitat, des de la seva vulnerabilitat, són capaços de descobrir i transmetre l’estima, de mantenir viva l’esperança i de recordar-nos allò que és essencial”.
Robert Baró: “Els infants, des de la seva fragilitat, des de la seva vulnerabilitat, són capaços de descobrir i transmetre l’estima, de mantenir viva l’esperança i de recordar-nos allò que és essencial”
Així mateix, la secretària general de Càritas diocesana de Barcelona, Cristina Garcia, ha destacat que l’exposició “posa el focus en el col·lectiu més vulnerable de qualsevol procés migratori: la infància” i ha recordat que “cada nen i cada nena té una dignitat única que hem de protegir i defensar”. Garcia ha subratllat també que les escultures “ens recorden que darrere de cada trajecte migratori hi ha una història humana concreta” i ha fet una crida a “no acostumar-nos al sofriment dels altres”.
Cristina Garcia: “Cada nen i cada nena té una dignitat única que hem de protegir i defensar”
En aquest aspecte, s’ha fet seves les paraules del Papa amb motiu de la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat de 2026, recordant que els infants són “el grup més vulnerable dins dels moviments migratoris globals” i que davant del seu sofriment no podem limitar-nos a mirar les xifres o les estadístiques, perquè “qui acull un d’aquests infants, acull el mateix Crist”.
Per la seva banda, Elisabet Ureña, responsable del programa de Mobilitat Humana de Càritas, ha vinculat el missatge de l’exposició amb les realitats que l’entitat acompanya cada dia. “La migració no és només un desplaçament físic. Sovint és una experiència marcada per la separació, la incertesa i el dolor”, ha afirmat.
Ureña ha recordat que, durant el darrer any, Càritas ha atès prop de 35.000 persones en situació administrativa irregular. A més, entre el 16 d’abril i el 30 de juny, l’entitat va acompanyar 4.166 persones a través del dispositiu extraordinari de regularització, de les quals un 22% eren menors d’edat, prop d’un miler d’infants. Aquestes dades evidencien que “darrere de cada expedient hi ha una família” i que la irregularitat administrativa també condiciona el present i el futur de molts nens i nenes que formen part de la nostra societat.
Elisabet Ureña: “Darrere de cada expedient hi ha una família”
Finalment, l’artista Jimena Lucas ha definit el projecte com un homenatge als infants que lluiten cada dia per sobreviure sense perdre l’esperança. La instal·lació representa el trajecte forçat de l’exili: des de l’abandonament de la llar fins a la recerca d’un lloc segur. Les escultures sense rostre simbolitzen una experiència universal, compartida per milers d’infants arreu del món, mentre que les flors de paper reciclat que les acompanyen evoquen tant la fragilitat de la vida com la capacitat de resistència davant l’adversitat.
L’exposició també vol esdevenir un espai de reflexió davant una realitat que sovint queda diluïda entre l’excés d’informació i la distància emocional. En aquest sentit, Lucas reivindica l’art com una eina per generar empatia i ajudar la societat a mirar de cara una realitat que afecta milions de nens i nenes.
La inauguració ha inclòs una performance en directe de Jimena Lucas i Raúl Antonio Villalba, amb música de Sergio Díaz Suárez i Nilton Eiti Fujimoto, que ha establert un diàleg entre els cossos, el silenci, l’espai sagrat de l’església i les escultures de la instal·lació.