Accedir a un habitatge i construir un projecte de vida autònom ha esdevingut una cursa d’obstacles per a milers de joves. A l’escalada dels preus de l’habitatge, marcada per dinàmiques especulatives, s’hi suma un mercat laboral que cada cop ofereix menys garanties d’estabilitat i protecció. El resultat és que només el 31% de les persones entre 18 i 34 anys viu de forma independent sense ajuda familiar i l’edat mitjana d’emancipació ja arriba als 30,2 anys.
Davant d’aquesta realitat, les organitzacions que integren la iniciativa Església pel Treball Decent (ETD) denuncien que l’actual crisi d’accés a l’habitatge és un dels principals factors d’exclusió social. En el seu manifest per a la Jornada Mundial pel Treball Decent, el proper 7 d’octubre sota el lema “Davant l’exclusió, treball decent”, alerten que disposar d’una feina ja no garanteix una vida digna.
“La crisi habitacional és un dels rostres més visibles de l’exclusió”, assenyala ETD. Els elevats preus de l’habitatge i dels lloguers obliguen moltes persones treballadores a compartir pis durant anys, endeutar-se o renunciar a desenvolupar un projecte de vida autònom.
ESGLÉSIA PEL TREBALL DECENT
“Quan el dret a l’habitatge se subordina a la lògica especulativa, el treball perd la seva capacitat de sostenir un vida digna”
Aquesta situació colpeja especialment la joventut. Lluny de les expectatives que durant dècades van associar formació, feina i benestar, milers de joves veuen allunyar-se la possibilitat d’accedir a un habitatge. “Molts joves tenen dificultat per arribar a final de mes, comparteixen pisos amb persones desconegudes fins als quaranta anys perquè no hi ha forma de trobar lloguers accessibles”, recull el manifest.
Per visibilitzar aquesta realitat, les organitzacions d’Església pel Treball Decent celebraran el 7 d’octubre actes públics a diferents ciutats. Sota una escenificació que contraposa els espais d’exclusió i d’inclusió, les accions mostraran com el treball decent constitueix la “clau” que permet accedir a drets fonamentals com l’habitatge, la protecció social i un projecte de vida digne.
Amb aquesta iniciativa, ETD vol recordar que l’exclusió no és el resultat de decisions individuals, sinó la conseqüència d’estructures econòmiques i laborals que s’han de transformar des de la corresponsabilitat social i les polítiques públiques.