“Hi ha raons per a l’esperança?” és el títol de l’onzena edició de la Trobada de Reflexió de la Germandat de Poblet que se celebrarà aquest dissabte 3 d’octubre a partir de les 9.15 al monestir cistercenc. La trobada reunirà especialistes de diversos àmbits per reflexionar sobre quins fonaments pot tenir avui l’esperança i des de quines perspectives es pot construir. “Vivim envoltats de pensaments apocalíptics i discursos de la por, davant dels quals els creients hem de ser gent d’esperança, i ens cal posar en comú els arguments que tenim, que són molts malgrat tot aquest ambient”, argumenta el president de la Germandat, Enric Vendrell.
Entre els convidats hi haurà la periodista cultural Pilar Gómez Rodríguez, que obrirà el programa amb la ponència “Byung-Chul Han i la possibilitat d’un pensament esperançat”, centrada en l’obra del filòsof sud-coreà. Tot seguit, la biblista i teòloga M. Claustre Solé i Auguets se centrarà en “L’esperança en temps de penombra: una lectura bíblica per al nostre temps”. A la tarda, Antoni Gelonch i Viladegut presentarà “La fe de l’esperança”, i la periodista Mireia Prats i Riera abordarà el paper dels mitjans de comunicació amb “Periodisme constructiu, un bri d’esperança?”. Al final, els ponents i comunicadors participaran en una taula rodona moderada per Mar Galceran, amb intervenció oberta dels assistents.
Durant la jornada, els assistents podran afegir-se a la pregària de sexta i, un cop acabada la trobada, a les vespres de la comunitat cistercenca.
En la trobada de l’any passat dedicada al fenomen migratori, Jordi Bayona va situar la qüestió des d’una perspectiva demogràfica i social, analitzant la realitat de la immigració a Catalunya i els principals reptes de futur. Alireza Pourymin hi va aportar la seva experiència personal com a migrant, mentre que Elisabet Ureña va abordar les dificultats jurídiques, administratives i socials vinculades a l’acollida. Per la seva banda, fra Xabier Gómez García, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, va presentar la mirada de la Doctrina Social de l’Església sobre les migracions, posant l’accent en l’acollida, la integració i la construcció de comunitats més obertes i diverses.
