Quan parlem del monestir de Santa Maria de Ripoll, a tots ens ve al cap la imatge de la seva gran portalada. Però darrere d’aquesta portalada hi ha una història. Al segle XIX, va estar a punt de desaparèixer per sempre.
Tot va començar l’any 1835, durant la primera guerra carlina. El govern liberal impulsava mesures per reduir el poder polític i econòmic de l’Església, i va ser arran d’això que es van posar els béns monàstics a la venda. L’agost d’aquell mateix any, un batalló dels tiradors d’Isabel II va arribar a Ripoll I el monestir va patir saquejos i incendis terribles on, malauradament, van perdre la vida dos monjos. Finalment, davant d’aquesta situació, la comunitat benedictina va decidir abandonar el monestir. Aquell monestir, però, tenia un gran llegat. Els monjos hi treballaven amb una gran saviesa: copiaven manuscrits de manera totalment artesanal, feien bíblies il·lustrades i escrivien sobre medicina o astronomia. Per sort, una part d’aquells manuscrits es va poder traslladar a Barcelona, i encara avui se’nconserven 232 exemplars. L’any 1885, el bisbe Josep Morgades va impulsar la restauració del monestir. No va ser gens fàcil, ja que gran part de l’edifici havia desaparegut. Un exemple molt clar d’això el veiem en les dues torres campanars. Originalment, havien de ser iguals, però avui dia són completament diferents: la torre nord és molt més baixa del que era abans, avui dia s’ha convertit en una gran característica que fa únic el nostre monestir. Aquesta història ens demostra com podem aixecar-nos davant les derrotes i com el monestir es va poder aixecar de les cendres.