Lleó XIV ha tornat a Roma després d’haver conclòs el seu cinquè viatge apostòlic a França, passant per París, Lourdes i, finalment, Metz. Quatre dies amb una agenda plena d’actes, que ha rebut una gran acollida per part de la població francesa i que s’han concretat tres eixos que han travessat tots els discursos: el respecte per la dignitat humana, la construcció de la pau a través del diàleg i la unitat dins de l’Església i en la societat.
El mateix Papa ha fet balanç en el vol de tornada, abans de començar l’habitual roda de premsa amb els periodistes, sobre com valora aquest viatge, tenint especialment el cor a la trobada a Lourdes: “Aquests quatre dies han estat literalment plens de tantes benediccions. Gairebé miraculosos, diria jo, especialment el temps passat a Lourdes, caminant amb i acompanyant tantes persones malaltes i que pateixen i veient com la gràcia de la presència de Déu, manifestada de tantes maneres diferents, toca el cor de les persones, transforma les seves vides i restaura la dignitat als malalts, als ancians i als marginats en algunes parts de la societat”.
Lleó XIV als pelegrins malalts “sou el cor palpitant de la nostra humanitat i un tresor preciós per a l’Església”
Després de París, el Papa va passar per Lourdes, on va compartir amb malalts i pelegrins un missatge d’esperança. A l’Accueil Notre-Dame, el centre que acull els pelegrins malalts, els va recordar que no sobren ni molesten, ans al contrari: “No sou un pes”, els va dir, sinó “el cor palpitant de la nostra humanitat i un tresor preciós per a l’Església”.
A Lourdes també va celebrar missa i va participar en la processó de les torxes, resant el rosari a la nit de diumenge. I va reservar un encontre privat d’unes dues hores amb víctimes d’abusos, a qui va escoltar una per una. Al vol de tornada, una periodista li va preguntar per aquell moment i ell va precisar: “en la trobada amb aquestes set víctimes, els vaig demanar que m’ajudessin a expressar també a les altres víctimes la meva disposició, i la de l’Església, a escoltar-les i acompanyar-les en el seu camí de curació, reconeixent el dolor que han causat a les seves vides les situacions d’abús”.
Lourdes ha estat un lloc que ha colpit especialment el Sant Pare on, als peus de la Mare de Déu, va poder saludar i encomanar els pelegrins que l’havien anat a veure, entre ells la Rosa i l’Antonio.
Metz: el diàleg com a eina clau per construir la pau
L’última parada d’aquest viatge ha estat Metz, al nord-est de França. És una cruïlla entre la cultura francesa i l’alemanya, i una terra que recorda disputes i reconciliacions.
Allà, el Papa va participar en una trobada interreligiosa. Abans del seu discurs, els representants dels diferents cultes van llegir la Crida de Metz, un document en què expressen la voluntat de treballar junts per la pau, la fraternitat i la reconciliació, en un món marcat pels conflictes, les divisions, les discriminacions i les profundes transformacions socials i tecnològiques. El text assenyala una responsabilitat particular de les comunitats religioses: educar per al diàleg, afavorir el coneixement mutu entre les tradicions i mantenir-se unides en la defensa de la dignitat de cada persona.
Dialogar no disminueix la nostra identitat, sinó que l’expressa amb simplicitat i veritat, obrint-se a la diferència de l’altre.
El Papa va parlar des del Centre de Congressos que porta el nom de Robert Schuman, un dels pares fundadors de la Unió Europea: “Amb una gran alegria, però també amb un viu sentiment de responsabilitat espiritual, em trobo avui entre vosaltres a Metz, ciutat de fronteres i de cruïlles. […] Seguint el seu exemple, la nostra responsabilitat comuna com a dones i homes religiosos és testimoniar que, més enllà de les fronteres, sempre és possible retrobar-se, establir l’amistat i construir la pau”.
I va afegir dues idees per subratllar: “Dialogar no disminueix la nostra identitat, sinó que l’expressa amb simplicitat i veritat, obrint-se a la diferència de l’altre”. I també: “El discurs religiós ha d’apel·lar constantment a desarmar els cors i les paraules”.
Les arrels d’Europa
Després va participar en la trobada “A les arrels d’Europa per la pau i la unitat”, també al Centre de Conferències Robert Schuman. A la platea hi havia tots els bisbes francesos, presidents d’algunes conferències episcopals i representants institucionals. El Papa hi va arribar acompanyat del president Emmanuel Macron i del cardenal Jean-Marc Aveline.
Allà, Lleó XIV hi va pronunciar un discurs en francès, inspirat en la Declaració Schuman del 9 de maig de 1950, i que dialogava amb el pensament d’Alcide De Gasperi, sant Pau VI, el papa Francesc i sant Benet, un altre “pare d’Europa”. Va demanar un redescobriment de les arrels històriques del continent, però alhora una escolta atenta cap a l’altre. La referència al deute de la cultura europea amb el cristianisme, va explicar, “en lloc de ser un criteri confessional exclusiu, permet comprendre millor fins a quin punt l’obertura al transcendent és sempre una dimensió constitutiva de la persona humana i una font viva de civilització”.
De Schuman en va destacar “un profund desig de pau”, i es va adreçar directament als joves: “Tingueu el valor de viure de manera responsable la missió de construir la pau, en el vostre cor, en les vostres relacions, en la vostra família, a les escoles i universitats. […] No tingueu por de formar una família, de tenir fills, de defensar la dignitat de cada persona, des del primer instant al ventre de la mare fins al seu últim alè. […] Sigueu artífexs de comunitat!”.
La missa a la catedral de Sant Esteve
La jornada va acabar amb l’Eucaristia a la catedral de Sant Esteve. A l’homilia, el Papa va situar la promesa de Déu en “aquesta terra històrica del riu Mosel·la, que mai no ha deixat de ser una cruïlla de pobles, i va ser una frontera dolorosa a Europa”. Davant “tanta violència, manipulació i arrogància”, va dir, Jesús ens ensenya “a transformar el desert en un oasi, a conrear jardins i construir cases”, pel camí del perdó, la misericòrdia i la magnanimitat.
El futur d’Europa no rau en la uniformitat, sinó en l’harmonia de les diferències, on la ferida del passat esdevé una escletxa que deixa filtrar la llum
Observant els vitralls de Marc Chagall, artista jueu, hi va trobar una imatge per a Europa: “El futur d’Europa no rau en la uniformitat, sinó en l’harmonia de les diferències, on la ferida del passat esdevé una escletxa que deixa filtrar la llum”. I, com a símbol de l’Església, va recordar que les estructures només tenen sentit si ajuden a portar al món la llum de l’Evangeli: sense aquests vitralls, les finestres de la catedral serien només espais inundats d’una llum enlluernadora.
Vol de tornada: el desnonament de la Maricarmen, abusos i intel·ligència artificial
Al vol de tornada cap a Roma, Lleó XIV va respondre les preguntes dels periodistes com és habitual. Una de les qüestions va ser el desnonament de la Maricarmen, una dona de 87 anys, a Madrid. El Papa va admetre que no coneixia el cas, però va considerar que és “un bon exemple” d’on l’Església, com a comunitat, “fins i tot per a persones que no tenen fe”, ha de buscar solucions més justes. Ens va convidar a fer-nos la pregunta: “com és possible que passi un cas així? Quin problema hi ha en el sistema que permet que una anciana, a més amb alguna dificultat, sigui expulsada de casa seva?” L’Església parla molt del descart, va recordar, i també de justícia.
Però va advertir que el problema de l’habitatge és massa gran perquè el resolgui només una parròquia, una diòcesi o l’Església: cal “exigir també als líders polítics, a les autoritats, que busquin una solució”, i mirar la causa sistèmica, no només reaccionar a l’emergència.
També va parlar dels abusos a l’Església, un tema que el preocupa. Preguntat pel caràcter “sistèmic”, va dir que preferia expressar-ho d’una altra manera, tot i que algunes organitzacions de l’Església han estat de vegades abusives com a sistema. L’abús sexual és, va dir, primer de tot un problema humà, però quan passa dins de l’Església té una altra dimensió, perquè la vida de fe de les persones queda profundament ferida i de vegades destruïda.
Sobre la intel·ligència artificial, va dir que no viu en “mode pànic”, però que les preocupacions de molts experts s’han de prendre seriosament i no com a fake news com a vegades s’han volgut interpretar. Altrament, va recordar que, com és una qüestió que s’ha d’estudiar per buscar millors solucions, és per aquest motiu que el Vaticà ha creat la seva pròpia Comissió sobre la intel·ligència artificial, per analitzar com la Santa Seu l’està utilitzant, quins son els riscs i quins són els beneficis.
Amb aquestes paraules, el Papa ha tancat un viatge que, entre París, Lourdes i Metz, ha fet una crida a una Europa reconciliada, a una Església que acompanya els qui pateixen i a un món que, malgrat les diferències, aprengui a construir la pau en comunitat.