Fa un mes, a l’inici del Temps de la Creació, el papa Lleó, fent referència a un text del llibre de la Saviesa, ens convidava a contemplar la bellesa i el poder de la creació per ser capaços de reconèixer-ne el seu Artífex. Al mateix temps, fixant-se en l’Evangeli, i també en la contemplació de la creació, posava en relleu l’amor especial del Senyor per la persona humana, la grandesa d’aquest amor de Déu a nosaltres. Ben cert, podem dir que ens ha creat per amor.
Per això, aquestes cinc setmanes que hem viscut —i ho seguirem fent— contemplant les meravelles de la Creació, ara som convidats a ser conseqüents amb el nostre comportament, tant en la pregària com en els fets de la vida diària. Tastar la gran harmonia de què formem part i ser capaços —també a través de moments de silenci contemplatiu— d’escoltar la veu melodiosa de la creació, a través de la qual Déu, autor de totes les coses i de nosaltres, homes i dones fets a la seva imatge i semblança, ens parla.
El papa Lleó ens deia que aquest exercici contemplatiu, que afavoreix la trobada amb el Senyor, constitueix el primer pas vers una autèntica conversió ecològica, on els efectes de la nostra trobada amb Jesucrist es fan evidents en la nostra relació amb el món que ens rodeja. Per tant, de la contemplació de la creació i de la nostra trobada amb el Creador neix la consciència del nostre lloc especial en el meravellós pla de Déu i de la nostra responsabilitat. Tot pot ésser redirigit cap a la vida: la cura dels pobres, l’alimentació dels famolencs i la cura de la Creació. En la festa de sant Francesc d’Assís, facem del seu Càntic de les Criatures un model per a la nostra pregària i actuació cristiana.