L’estiu i les vacances ens permeten tenir més contacte amb la natura. D’ací que el tema de l’ecologia recobri una major actualitat. L’ecologisme és un assumpte d’una transcendència innegable. Es refereix a l’ambient natural que ens envolta, al cosmos, a la creació.
Sovint es reitera l’advertiment que la situació és preocupant i seriosa, perquè la depauperació del nostre patrimoni natural continua endavant a tot arreu. La crisi ecològica és un problema moral que, relacionat amb el desenvolupament tècnic i científic actual, té una tal dimensió que a la llarga compromet seriosament la mateixa existència humana.
Joan Pau II, en una de les seves encícliques socials, va fer aquesta primera observació: és convenient «prendre una més gran consciència que no es poden utilitzar impunement les diverses categories d’éssers, vius o inanimats —animals, plantes, elements naturals— de la manera que hom desitgi, segons les pròpies exigències econòmiques». Una correcta consciència ecològica cal que tingui en compte la dimensió ètica que ha de caracteritzar sempre el desenvolupament dels pobles.
L’home està cridat a cultivar i a custodiar el jardí del món, i per això té una responsabilitat específica sobre l’ambient de la vida, és a dir, sobre la creació que Déu posà al servei de la seva dignitat personal i de la seva vida. I això pel que fa no sols al present, sinó també a les generacions futures.
Des del punt de vista cristià, és aplicat a l’ecologisme el qualificatiu de “respecte a la integritat de la creació”. Hi ha una relació necessària entre l’actuació humana i la integritat del món creat per Déu. És cert que el Creador va confiar a l’home el domini de la terra. Però no li atorgà pas una potestat absoluta, sinó condicionada. L’home, en fer ús dels béns naturals, és sotmès a unes lleis no solament biològiques, sinó també morals.
Preocupa en el camp ecològic l’aplicació indiscriminada dels avenços científics i tecnològics. Qualsevol intervenció en una àrea de l’ecosistema ha de considerar les conseqüències en altres àrees. Sovint, en els mitjans de comunicació social, es parla de residus industrials, dels gasos produïts per la combustió de carburants fòssils, de la desforestació incontrolada, etc. Són coses que poden deteriorar seriosament el medi ambient i l’atmosfera.
L’home, dominat pel desig de tenir i de fruir més que no pas pel de ser i créixer, consumeix avui d’una manera excessiva i desordenada els recursos de la terra. Cal prendre consciència de la limitació d’aquests recursos, alguns dels quals no són renovables. Usar-los com si fossin inesgotables pot privar la seva futura disponibilitat.
L’ecologia forma part de la cultura de la vida i té les seves exigències ètiques. L’autèntica civilització és aquella que utilitza allò que té al seu abast, ho administra i ho respecta, sabent que ha de servir per a les generacions futures. El cosmos ha estat creat per Déu com a patrimoni de tots. Hi ha principis ètics que no poden ser oblidats. Un d’aquests és el que segueix: «El respecte per la vida i la dignitat de la persona humana inclou també el respecte i la cura de la creació».