Per tercer any consecutiu, un grup d’internes del centre penitenciari de Wad-Ras, acompanyades per la Fundació Obra Mercedària, ha obtingut un permís especial per participar en la missa pontifical amb motiu de la Mare de Déu de la Mercè, que s’ha pogut seguir en directe per Ràdio Estel. A més, novament enguany, les internes han tingut protagonisme en la litúrgia a l’hora de llegir les lectures i el salm.
Una celebració litúrgica que ha estat presidida per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, i concelebrada pels bisbes de Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, Xabier Gómez i Salvador Cristau -recordem que la Mare de Déu de la Mercè també és patrona del conjunt de la província eclesiàstica de Barcelona-, així com pels bisbes auxiliars de Barcelona David Abadías i Javier Vilanova, nombrosos sacerdots i religiosos mercedaris, com el provincial, José Juan Galve, i el rector de la basílica de la Mercè, Fermín Delgado.
Per al cardenal Omella aquesta també ha estat una celebració especial, perquè precisament es compleixen deu anys de la seva primera solemnitat de la Mare de Déu, el 2016, i perquè tot just fa uns dies que ha celebrat trenta anys de la seva ordenació episcopal. En la seva homilia, ha fet esment de l’arrelada tradició a Barcelona de la Mare de Déu de la Mercè i de l’Orde dels Mercedaris, un orde inspirat per Maria el 1218 a Jaume I, sant Pere Nolasc i sant Ramon de Penyafort. «La Mare de Déu de la Mercè continua sent un do per a Barcelona, perquè ens recorda que ningú no ha nascut per viure encadenat i que Déu sempre obre camins de llibertat», ha dit el cardenal en l’homilia en relació amb el carisma mercedari d’alliberament dels captius.
«La Mare de Déu de la Mercè continua sent un do per a Barcelona, perquè ens recorda que ningú no ha nascut per viure encadenat i que Déu sempre obre camins de llibertat»
En el moment de la seva fundació, els mercedaris van néixer per alliberar els cristians que es trobaven captius en mans dels musulmans, mentre que ara el carisma mercedari es troba sobretot en la pastoral penitenciària, assistint els interns durant i després del seu internament.
L’arquebisbe de Barcelona ha definit Maria com la dona de fe, la dona discreta i compromesa. «Maria ha ajudat Barcelona a mirar més enllà de si mateixa, a obrir-se als pobres, als necessitats i als qui venen de lluny», ha manifestat el cardenal Omella, i ha afegit que Maria «ens recorda que la veritable grandesa d’una ciutat no es mesura únicament pels seus edificis, pel seu prestigi o per la seva projecció internacional, sinó per la capacitat dels seus habitants de reconèixer-se com a germans».
El cardenal ha finalitzat l’homilia fent una crida a una Barcelona de més fraternitat i, en aquest sentit, ha felicitat el Parlament de Catalunya per la commemoració del mil·lenari de les assemblees de Pau i Treva, impulsades per l’abat Oliba. «Que les diòcesis de Barcelona, Terrassa, Sant Feliu i de tot Catalunya -ha conclós Omella- continuïn sent una terra bella i habitable, no solament pels seus monuments històrics i les seves prestacions materials, sinó també per la seva sensibilitat humana, fraterna, solidària i respectuosa amb els valors humans i transcendents. Que tothom pugui dir: ens sentim com a casa nostra, perquè hi ha amor, molt d’amor.»
«Que tothom pugui dir: ens sentim com a casa nostra, perquè hi ha amor, molt d’amor»
En el capítol d’autoritats civils, cal destacar la presència de Josep Rull, president del Parlament de Catalunya; de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, dels tinents d’alcaldia i regidors dels grups municipals de Junts, PP i Vox; del director general d’Afers Religiosos, Ramon Bassas, i de l’inspector general de l’exèrcit.
Al final de la missa pontifical, en què hi ha hagut algunes aturades en el subminisrament elèctric, s’han cantat els gojos (Princesa de Barcelona, protegiu nostra ciutat).
El cambril es podrà visitar durant el dia d’avui, en horari de 8 a 9.30 i de 12 a 20h. També al llarg del dia la basílica acull diferents eucaristies, com la que presideix mossèn Xavier Pagès, a les set de la tarda i en català, i que és interpretada en llengua de signes per a sords.
Abans del comiat final, el cardenal Omella també s’ha referit a l’augment de les vocacions sacerdotals i, per tant, dels joves que es formen als seminaris catalans i s’ha preguntat si, potser, són un fruit del recent viatge apostòlic de Lleó XIV els dies 9 i 10 de juny.