El monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, fundat el 1416, es manté dempeus gràcies al fet que sempre ha estat habitat. Talment com a Vallbona de les Monges, el poble ha suplert la comunitat monàstica que hi fou exclaustrada el 1835.
En contrast, l’altre gran monestir jerònim català, Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, arran de la desamortització, va quedar abandonat i pràcticament avui no en resta pedra sobre pedra. Sortosament allí, des del 2021, una associació d’amics vetlla per recuperar, salvaguardar i custodiar les restes arqueològiques i històriques que han perviscut.
A Sant Jeroni de la Murtra, a més d’una comunitat que hi resideix permanentment, hi ha també una associació d’Amics creada el 1981, però que en aquest cas, va néixer amb l’objectiu de donar suport al repòs religiós i cultural en solitud i silenci que es practica al monestir des del 1972. Aquest tipus específic de repòs —similar però alhora divers al d’una hostatgeria monàstica— va ser pensat per Francesca Güell López, propietària de l’antic cenobi des del 1947, que va trobar un bon interlocutor i col·laborador en el Dr. Alfred Rubio de Castarlenas, capellà barceloní.
Reposar és aturar-se, és fer una pausa, és cessar el treball, l’activitat, la inquietud. Sant Jeroni de la Murtra, fidel a la tradició monàstica i a l’impuls de Francesca Güell i Alfred Rubio, és un àmbit per practicar-hi la solitud i el silenci personalment.
Hi ha vuit cel·les individuals a l’Obra Nova, i el claustre, les ruïnes de l’antiga església conventual, la capella de Santa Maria de la Claraesperança, són llocs propicis per meditar, per contemplar, per pregar i per afinar l’oïda interior. Milers de persones durant aquests cinquanta anys s’han beneficiat d’aquesta solitud poblada i d’aquest silenci ple de ressonàncies.
El repòs és qualificat de “religiós” perquè els fundadors —dos místics— el conceberen com un camí per a cercar i trobar la Veritat en aquest indret. Per això Francesca va pintar un Ecce Homo amb l’advocació: “Ment Sagrada de Crist, uniu-nos en la Veritat.” I també és un repòs “cultural” perquè davant la fragmentació dels sabers, tots aspirem a síntesis fecundes.
A Sant Jeroni de la Murtra, avui, es troben el culte i la cultura. Per això la Fundació Catalunya-Amèrica Sant Jeroni de la Murtra, que des del 1989 hi té seu, hi investiga i difon els vincles culturals i religiosos entre Catalunya i Amèrica des del 1493, any del retorn de Cristòfor Colom i de l’enrolament en el segon viatge de Ramon Paner, primer etnòleg i missioner del Nou Món.
Aquest trobament fecund va ser el que va moure el bisbe Joan Carrera a llegar al monestir la seva biblioteca i el seu arxiu personal. I tot amb un segell, de primer ecumènic i, arran de l’Esperit d’Assís, promogut per sant Joan Pau II, també interreligiós. El monestir es pot visitar cada matí, llevat dels dilluns, i hi ha tot un calendari d’actes culturals i religiosos.
Bernard Benson, científic anglès, en la seva obra El llibre de la pau assenyala que “un dels factors que porten a les guerres i a la destrucció del món és la velocitat excessiva i l’escassa prudència que arrossega els éssers humans”. Cal aturar-nos, fugir del soroll, re-centrar-nos amb serenor, reposar. I el camí més fecund és aquell que assenyala Jesús a l’Evangeli, “Tu quan vulguis pregar, entra a la cambra més interior, tanca la porta i prega al teu Pare, que està en el secret…” (Mt 5,6).