L’Església, una vegada més, aixeca la veu per dir-la de part dels qui no tenen veu. Aquesta vegada sobre els menors implicats en la dolorosa experiència de la migració i la fugida. Ho fa el papa Lleó XIV amb una crida a la responsabilitat de tothom, ja que els menors són els més vulnerables dins els fluxos migratoris mundials. Cada any són milions els infants i adolescents que es veuen obligats a abandonar la seva terra a causa de guerres, pobresa, violències, desastres ambientals i altres tragèdies.
A aquest dramàtic escenari hi hem d’afegir els morts al llarg de les rutes migratòries, el tràfic i l’explotació, el reclutament de menors per conflictes armats, la violència sexual, els matrimonis forçats i les atrocitats patides o presenciades al llarg del camí. De moltes maneres, la seva dignitat és trepitjada. Quin grau d’humanitat ens predisposa a una nova actitud per afrontar junts aquest problema que ens afecta de ple?
El papa Lleó ja s’hi va referir en el seu discurs als polítics parlamentaris durant la seva recent visita a Espanya, dient que “també el tràgic drama migratori interpel·la avui la consciència de les nacions i el fonament ètic de l’ordre internacional. La situació dels migrants i refugiats exigeix una resposta que miri les persones, afronti les causes que les obliguen a marxar i vagi més enllà de la gestió dels fluxos”. Per açò, ens demana que “reconeguem l’infant en la seva dignitat, fins i tot abans de la seva condició de ‘migrant’, i protegirm els seus drets fonamentals: a la vida, a l’educació, a un nivell de vida que li permeti créixer i desenvolupar-se plenament des del punt de vista físic, mental, espiritual, moral i social”.