Seguint el cicle de catequesis al voltant de l’encíclica Gaudium et spes, el Sant Pare va dedicar dimecres la seva atenció al segon capítol sobre la “comunitat humana”. Així com la setmana passada aprofundia sobre aquesta mateixa encíclica, concretament sobre la dignitat humana i com aquesta no depèn de les capacitats de cada persona, sinó que més aviat és un do que la “precedeix i l’excedeix”, ahir va anar un pas més enllà, vinculant-ho, a més, a l’era que es viu actualment: la de la intel·ligència artificial. Les audiències generals dels dimecres s’acostumen a llegir com un recorregut explicatiu, on cada setmana es va un pas més enllà. Així com la setmana passada s’aprofundia sobre la persona com a individu, aquesta ho ha portat al desenvolupament de la societat
El desenvolupament tecnològic, la difusió dels mitjans de comunicació, les xarxes socials i la intel·ligència artificial, tal com ha afirmat Lleó XIV, “obren noves possibilitats, derivant barreres i distàncies”. Ara bé, com ja se sap, cada avenç porta avantatges, i també algunes conseqüències de les qui el mateix pontífex ha volgut alertar. Si les relacions cada vegada es tornen més virtuals, “menys personals” – va expressar- “es corre el risc d’acostumar a delegar en els algoritmes decisions que corresponen només a la consciència humana”. I és aquí on entra el repte que tenim entre mans: fer que les relacions socials tinguin “substància real i profunditat personal”. Des d’aquesta perspectiva Lleó XIV afirma, a la llum de Gaudium et spes, que la diversitat de les persones i dels pobles no s’ha de veure com un perill o amenaça, sinó com una possible manera d’enriquiment i de creixement.
I com es podria sintetitzar aquesta teoria d’una forma pràctica? Com la mateixa encíclica expressa, primerament, amb el respecte de la persona humana, denunciant totes aquelles pràctiques que atemptin contra aquesta. En segon lloc, “el respecte i l’amor pels adversaris o pels qui tenen maneres de pensar i actuar diferents dels propis”. Seguidament, es va mencionar la importància de la igualtat entre tots i la justícia social i, finalment, a superar la “mentalitat individualista” i assumir una actitud de responsabilitat i participació. Les relacions, la construcció de la societat i la convivència d’aquesta són els punts que ha aportat el Sant Pare en aquest període, posant primer la persona i tota la seva dignitat al centre i, seguidament, com aquesta va a l’encontre de l’altre per viure en comunitat.