El 14 de setembre és una fita important per al municipi de la Riera de Gaià. Ahir dilluns el poble va vibrar, un any més, i ja en van 217, amb la celebració de la festa de l’Exaltació de la Santa Creu. I és que a aquesta festa litúrgica, a la Riera de Gaià s’hi afegeix el vot de poble, realitzat l’any 1809, quan la vila patia els estralls d’una pandèmia que s’enduia diàriament moltes vides.
Davant les limitacions de la ciència, el poble, afligit, s’encomanà al cel, sol·licitant l’ajut diví. A l’hora de triar patró, per insaculació va ser escollida l’advocada Santa Creu. Aquell any es va fer una processó i la malura desaparegué. De llavors ençà, Santa Creu és una cita indestriable per als rierencs, agraïts de cor, compromesos a mantenir viu el vot de poble emès pels avantpassats.
Dilluns, no va ser una excepció i malgrat ser dia feiner l’església parroquial es va omplir de fidels per assistir a l’ofici solemne presidit pel rector, mossèn Joaquim Gras, i concelebrat pels mossens Joan Maria Anglès i Francesc Esteso. El Cor de Santa Creu, com és tradicional, va cantar la Missa Pontificalis de Lorenzo Perosi.
En l’homilia, Joaquim Gras va fer un repàs en la història, de quan l’Església va instituir la festa de l’Exaltació de la Santa Creu, i també es referí a la devoció de la Riera de Gaià “que la viu cada any com una ocasió de retrobar-nos, per compartir-la com a poble i, sobretot, per posar la nostra mirada en la Creu de Crist, signe de l’amor de Déu que ens acompanya en tots els moments de la vida”. Durant l’eucaristia es va venerar la relíquia de la Vera Creu, amb el cant dels Goigs de Santa Creu.
A la sortida d’ofici i a la plaça major, la festa ha sigut molt viscuda i compartida, amb actuació dels grups locals de cultura popular: es va poder veure ballar el gegant Bertran, que recrea el personatge d’un mític casteller rierenc, la parella de gegants Manotes, el Ball de Bastons i el Ball de Cintes. Seguidament, la Cobla Ressò va tocar la ballada de sardanes, amb interpretació de la sardana Santa Creu, musicada en base a la partitura dels Goigs en honor de la Santa Creu.
Després de les vespres solemnes, al capvespre va sortir la processó pels carrers de la vila i va acompanyar devotament la venerada imatge. De retorn a l’església hi hagué la culminació de la diada, amb veneració de la Santa Creu, solemnitzada amb el toc de gralles i el cant dels goigs.
Qui se senti atret per conèixer aquesta història a fons, pot accedir a través d’internet a l’excel·lent muntatge Goig i dolor, que situa els fets en el context històric de l’època, a través d’un relat emotiu i que no deixa indiferent ningú.