Avui dilluns 14 de setembre, a les 16h, es presenta a la capella del cementiri de Sant Andreu el projecte de recuperació de memòria dels antics recintes protestants dels cementiris de la ciutat de Barcelona. L’acte està organitzat conjuntament per la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya, el Consell Evangèlic de Catalunya i Cementiris de Barcelona. Noemí Cortés és pastora protestant i presidenta de la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya.
La manca de llibertat religiosa dels protestants en vida, com es traslladava en el moment de morir?
Era un moment complicat, no hi podia haver cap visió pública de tot el que se sortís de la fe catòlica i, per tant, això comportava que tots els actes es fessin de manera el més “discreta” possible. I això, evidentment, era molt difícil en actes en què els sentiments de les persones estan a flor de pell.
Quin lloc ocupaven del cementiri? Com es feien les celebracions de comiat?
Els cementiris eren separats, generalment adossats als cementiris de la població, amb porta d’entrada independent, ja que no es podia passar pel cementiri. Aquests cementiris tampoc no podien tenir capelles ni cap mostra visible de la fe. Hem de tenir en compte, però, que els cementiris en la seva major part eren cementiris catòlics i que per tant podien posar les seves condicions. El problema era la legislació i les constitucions vigents. Els enterraments s’havien de fer de manera que no fos visible per a la població: sense cants, lectures, predicacions…. , en algunes ocasions els feien fer de nit per tal que quedés tot ben amagat i això després d’esperar el permís per a ser enterrats, cosa que podia trigar diversos dies.
Ens pot explicar algun cas documentat que hagi arribat fins avui?
Tenim el cas d’un senyor de Galícia, José Garcia Bernárdez de Seixo (Marín), abril del 1885. Era el primer protestant que enterraven. Quan va morir, no el podien dur al cementiri, no els donaven el permís, no es mereixia un enterrament digne, per això va estar 3 dies en un carro de vaques a la porta de casa fins que, davant la urgència evident, van decidir anar de nit a una finca de la família i enterrar-lo allà, on es van quedant vetllant-lo per tal que no el desenterressin i el deixessin a l’aire perquè es gossos o altres animals se’l mengessin. Era una manera de demostrar que havien de morir com els animals. També hi ha diversos casos en què es desenterraven els menors que morien i els deixaven a la intempèrie.
“Hi ha diversos casos en què es desenterraven els menors que morien i els deixaven a la intempèrie”
De quina manera la geografia i l’arquitectura de l’espai reflectia la divisió religiosa i social existent?
A casa nostra, els cementiris protestants van intentar tenir un aspecte el més similar possible al de la resta de cementiris: estàtues, panteons… Però aquest espai depenia totalment dels evangèlics: neteja, construcció…. I les limitacions que marcava la legislació vigent en aquell moment.
A nivell històric, hi va haver excepcions en aquesta discriminació: la Segona República, la recuperació de la democràcia…?
Els únics moments de la història en què hi va haver llibertat va ser durant la Segona República i a partir de la transició fins al l’actualitat. En la Segona República es van enderrocar les tàpies, i les portes d’accés separat es van tancar. A partir de la transició, a partir de la Constitució del 1978, s’ordena enderrocar les parets que els separaven i tancar les portes independents. Els cementiris que encara existien quedaven units. Però en la dècada dels 90, dos recintes protestants van acabar de patir nous atacs: el cementiri protestant de Poblenou el 1991 desapareix per les obres de la Barcelona olímpica; en queden pocs detalls de tal com havia estat fins al moment, si bé en els darrers anys estava poc cuidat: es perden estàtues i la seva presència queda limitada per la porta reixada d’accés i un rètol. Per una altra banda, el cementiri de les Corts perd el recinte protestant per la creació del tanatori, això va ser el 1993.
Com ha estat la recerca impulsada a Barcelona que ha permès identificar cinc antics recintes protestants: Poblenou, Sant Andreu, les Corts, Sant Gervasi i Montjuïc?
És una recerca d’anys que va començar de manera sobtada mentre estudiava la història de l’Església evangèlica de Gràcia l’any 1994 pels 125 anys dels seus inicis. Rebuscant en els documents de l’Arxiu històric de Gràcia em va sortir informació sobre la necessitat d’adquirir un espai per enterrar-hi els membres de l’Església, i aquest espai era al cementiri de Sant Gervasi. Coneixia bé el cementiri i sabia que no hi havia cap espai que constés com a cementiri protestant, i vaig decidir anar a cercar més informació a l’Arxiu Històric de Sarrià. A partir d’aquí, la recerca ha continuat, buscant informació de tots els cementiris de Barcelona, amb la il·lusió de poder deixar constància d’on havien estat aquests cementiris. A partir del documental Protestants, la història silenciada, del periodista David Casals, el projecte va agafar més força i ens ha dut fins aquí, per ara.
“És una recerca d’anys que va començar de manera sobtada mentre estudiava la història de l’Església evangèlica de Gràcia l’any 1994 pels 125 anys dels seus inicis”
El següent repte és identificar les persones que van ser enterrades en aquests espais? Quines són les diferents fonts que permeten la recerca?
Tenim constància d’algunes persones, però d’altres n’hem perdut la pista. Tenim alguns títols de propietat de nínxols i també hem pogut seguir alguns noms per revistes de l’època. Continuem indagant i buscant, això no ha acabat.
Què significa recuperar aquests espais tant per a la comunitat protestant com per a la mateixa història de Barcelona i de Catalunya?
Tenen importància històrica perquè és part del que va passar a casa nostra, d’una persecució i d’unes actuacions i situacions que van ser molt dures de les quals ningú no parla i que són desconegudes per bona part de la nostra societat. Volem fer memòria d’aquests fets i que no quedin en l’oblit.
Volem que aquest projecte aporti a la ciutat una realitat del protestantisme a Barcelona. Un coneixement de la història de la comunitat protestant, un reconeixement del que es va viure i patir, i recordar els llocs on van estar aquests cementiris per tal que la gent que visiti els cementiris pugui conèixer la realitat i saber-ne l’existència. El protestantisme ha conviscut a Catalunya des dels inicis de la reforma del segle XVI.
Per què Sant Andreu acull l’acte de presentació del projecte? Té un simbolisme especial?
Sant Andreu és un cementiri on queda molta presència protestant. I encara podem veure la porta, actualment tapiada, per on s’accedia al cementiri protestant. Però té més rellevància perquè es va suprimir el nom en el recinte 6è i només constava com a recinte hebreu, quan des dels seus inicis havia estat recinte protestant. Recuperem-ne el nom i la memòria!
“Sant Andreu és un cementiri on queda molta presència protestant. I encara podem veure la porta, actualment tapiada, per on s’accedia al cementiri protestant”
A banda de la memòria històrica, el projecte inclou la ressignificació de l’espai a través de panells explicatius o de rutes establertes.
Sí, s’han posat panells a tots els recintes de manera ben visible i s’explicarà a les visites guiades. Ara en diuen “museïficació” de l’espai… Agraïm a Cementiris de Barcelona que ens hagi donat totes les facilitats, ajuda i una gran involucració en el projecte.