L’assemblea litúrgica és signe de l’Església. És una reunió festiva convocada per Déu, com a do gratuït per al seu poble.
Per tant, l’assemblea litúrgica no és una reunió, com la dels espectadors en una representació teatral. A la nostra assemblea no hi ha espectadors, sinó que només hi ha actors, els quals hem d’aconseguir la unanimitat interior amb l’assistència de l’Esperit Sant. Per això, tots haurem d’intervenir en la celebració amb les diverses activitats corresponents.
La constitució Sacrosanctum concilium ens diu: “Aquesta unitat es manifesta i experimenta per mitjà de l’escolta comuna de la paraula de Déu, la unió amb la pregària del celebrant, la participació en el diàleg i el cant, els gestos i actituds corporals i, a la missa, la participació en l’ofrena i la comunió eucarística” (n. 30). És a dir, tots els membres de l’assemblea hem d’estar compromesos en l’acció celebrativa.
Sant Jeroni diu que, paradoxalment, no és la festa la que provoca l’assemblea, sinó que, al contrari, és l’assemblea la que crea la festa. “Veure’s els uns als altres és la font d’una alegria més gran.” Però també podem dir que l’assemblea es reuneix per celebrar l’alegria dels misteris de salvació, i donar-ne gràcies. Alhora és un fet que visibilitza i reforça la unitat de l’Església.
Sant Joan Crisòstom diu que “el fet de reunir-se els qui estan dispersos és ja un inici de goig, una alegria i, per tant, una festa… Tota l’assemblea és una festa… Ho proven les paraules de Crist que diuen: on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc allí enmig d’ells. La prova més gran que és una festa la tenim en aquesta presència de Crist enmig dels fidels reunits.”
A cada assemblea s’opera, es fa efectiva, s’actualitza i s’aprofundeix la unitat de l’Església. La Sacrosanctum concilium, esmentada més amunt, explicita en el n. 26: “Les accions litúrgiques no són accions privades, sinó celebracions de l’Església, que és ‘sagrament d’unitat’, és a dir, poble sant congregat i ordenat sota la direcció dels bisbes. Per això pertanyen a tot el cos de l’Església, el manifesten i l’impliquen; però cadascun dels membres d’aquest cos rep una influència diversa, segons la diversitat d’ordres, funcions i participació actual.”
Que la participació en les assemblees litúrgiques sigui demostració de la nostra fe i pertinença a l’Església, com a signe d’unitat en el nostre caminar amb el Senyor.