El perdó del germà ha de ser sincer i ple. Perdonar de tot cor el seu germà, diu l’Evangeli. La paràbola amb què Mateu il·lustra aquesta actitud profundament cristiana de perdonar és prou entenedora i clara a l’hora de transmetre aquest missatge. Però, al mateix temps, crec que també comunica un segon missatge que ajuda a viure el perdó en una dimensió més profunda.
El rei perdona el ministre que li deu tant, després que aquest li assegura que pagarà el deute. El ministre no perdona el col·lega que li deu poc, i el fa tancar a la presó fins que pagui el deute. Deixeu-me dir de pas que no se sap com pagarà el deute si és a la presó… però ja se sap que les paràboles van enteses globalment. Tornem a l’argument: els altres col·legues informen al rei de l’actitud poc misericordiosa del ministre i el rei li retreu que no s’hagi compadit del seu col·lega. És en aquesta actitud final del rei, on em sembla veure aquest segon missatge. Cal perdonar sempre, setanta vegades set, diu l’Evangeli. Però, en algunes ocasions, amb el perdó cal també corregir, pel bé de qui es perdona.
Quan es té en consideració la situació concreta d’una persona i se li ofereix ajuda o, fins i tot, perdó, el qui ha rebut aquesta consideració ha de respondre al do que se li ha fet: tenint consideració pels altres, ajudant-los, perdonant… Si el perdó o la consideració rebuda no són capaços de transformar la persona que els rep, i aquesta, en lloc d’obrar consegüentment amb el que ha rebut, obra desconsideradament amb aquest mateix do, aquesta persona, sense deixar de ser perdonada, ha de ser corregida. Corregida perquè vegi la desproporció entre el que ha rebut i el que fa; perquè entengui que el que ha rebut ho ha rebut gratuïtament, sense mèrits previs, per tal de transformar el seu cor i obrar en correspondència. La correcció, en aquest cas, mira de fer tornar qui no és considerat amb el que ha rebut envers el seu cor, perquè comprengui aquesta desproporció i es converteixi.
Aquesta és la pedagogia del perdó en l’Evangeli. Perdonar sempre, setanta vegades set. Però no confondre el perdó amb el bonisme que impedeix l’altre de créixer com a persona quan no és corregit quan cal, sobretot quan l’altre és incapaç de perdonar.
Davant del perdó que Déu ens ofereix, nosaltres tantes vegades no som considerats; especialment quan ens tanquem a perdonar els altres. I ja sabem què diu el Parenostre: perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem… Déu perdona perquè nosaltres aprenguem a perdonar. Per això, Déu continua perdonant-nos una vegada i una altra perquè ens convertim al seu Evangeli.