De ple en el Temps de la Creació, és important posar en relleu la importància de l’educació en la responsabilitat ecològica. Sant Joan Pau II va dir que “la societat actual no trobarà solució al problema ecològic si no revisa seriosament el seu estil de vida. Aquesta societat s’inclina a l’hedonisme i al consumisme, però resta indiferent als danys que aquests produeixen. Si manca el sentit del valor de la persona i de la vida humana, augmenta el desinterès pels altres i per la terra. L’austeritat, la temprança, l’autodisciplina i l’esperit de sacrifici han de conformar la vida de cada dia”.
La reflexió dels bisbes de les illes Balears en la carta pastoral Ecologia i turisme de l’any 1990 observava que “ja podem tenir les millors lleis, tot el poder coercitiu necessari per fer-les complir i tota la voluntat d’aplicar-les per part de qui correspongui. I tots els programes, plans i propòsits que es puguin imaginar a favor de l’ecologia. Però tot serà inútil si els nostres cors i la societat que conformen són egoistes, adoradors dels diners o del poder, violents, deshonestos… Sempre es trobaran mil camins obscurs per continuar trepitjant les persones i la natura, dues realitats íntimament relacionades”.
D’aquí la importància de l’educació en la responsabilitat ecològica, ja que “és urgent que tots arribem a assumir una clara consciència de la gravetat dels problemes ecològics i que eduquem la pròpia sensibilitat i la pròpia consciència en aquest camp”. Serà important, doncs, l’educació que situa la persona i la humanitat en el centre de la Creació, ja que la mesura del respecte a la vida i a la dignitat humana farà la mesura del respecte a la natura.