Aquest diumenge el Sant Pare des del balcó del Palau Apostòlic que dona a la plaça de Sant Pere del Vaticà proposava, segons l’Evangeli del dia, dues maneres “d’exercitar l’amor mutu” per poder viure en fraternitat.
La primera: la importància de la correcció fraterna, que va definir com “un art delicat i moltes vegades oblidat, que requereix franquesa i gradualitat”, és a dir, un parlar amb sinceritat amb l’altra persona, amb un grup o amb tota una comunitat. Una manera d’afrontar els conflictes i, com expressava el mateix Pontífex, que “ens educa a la llibertat en la caritat”.
Una segona manera d’estimar-nos fraternalment i que “Jesús posa en oració” és la de “posar-nos d’acord”. I què vol dir això de posar-nos d’acord? Doncs el mateix Papa ho expressava: posar-nos d’acord “no només quan hi ha un conflicte, sinó per demanar a Déu qualsevol do”, subratllant així la importància de l’oració conjunta i en comunitat, unida.
Tots dos suggeriments denoten l’experiència del papa Lleó XIV de viure en comunitat, com a religiós agustí, posant el focus en dos aspectes clau per a la convivència fraterna.