Estem vivint i sofrint uns fenòmens climàtics als quals no estàvem acostumats. Pensem només en aquest moment la darrera onada calorosa que hem experimentat, especialment en la presència de molts focs, la majoria incontrolables, que ha comportat molts sofriments i angoixes per a les diverses poblacions.
Tot això i molt més que hem viscut ens parlen del nou fenomen del canvi climàtic. Cal dir que avui la gent viu molt atenta a la climatologia i s’interessa per aquest fenomen, però cal dir també que no sempre som coherents per respectar la naturalesa humana i les seves exigències climàtiques.
Curiosament aquestes manifestacions climàtiques que vivim especialment des de fa uns anys considero com un bonic i necessari obsequi que ens va fer el papa Francesc amb la seva encíclica Laudato sí.
Aquesta dolorosa i angoixant circumstància climàtica actual crec que ens fa pensar. El Papa en la seva encíclica ens demana una “conversió ecològica”. Vol que cada persona es col·loqui davant de la seva responsabilitat a l’hora d’ocupar-se de la “casa comuna”, on Déu ha donat una responsabilitat a cada persona. El Papa es fa “portantveu” del sofriment dels pobres i de la naturalesa, de la creació. Diu concretament: “Entre els pobles més abandonats i maltractats, hi ha la nostra oprimida i devastada terra que gemega i sofreix dolors de part (Rom 8, 22)” (N.2).
Els fenòmens ens demanen canviar la mirada! Però també l’estil de vida… El ritme de consum, del mal ús i de l’alteració del medi ambient ha superat les possibilitats del planeta, de tal manera que l’estil de vida actual, pel fet de ser insostenible, només pot acabar en catàstrofes, com de fet ja està succeint periòdicament en diverses regions i en tenim molta experiència.
El Papa, davant d’aquests dolorosos fenòmens, ens interpel·la a tots: “Quin món desitgem transmetre als que vindran després de nosaltres, els petits que estan creixent?” (N. 160).