L’evangeli d’aquest diumenge presenta un argument una mica delicat: la correcció fraterna. I és delicat perquè sovint aquesta correcció requereix una grandesa d’ànima i una bondat que no són comunes.
Normalment, quan un germà peca o algú fa quelcom incorrecte, és víctima de l’escarni públic, del judici feroç, del desig que quedi en evidència per tal que ens fixem en ell i no en nosaltres mateixos. Corregir l’altre vol dir voler el seu bé, no humiliar-lo, ajudar-lo a redreçar la vida, no etiquetar-lo ni pecar nosaltres de supèrbia moral… Per això “si el teu germà peca, ves a trobar-lo i parleu-ne vosaltres dos sols”. No cal airejar les misèries de ningú, sinó voler el bé del germà, parlar-ne, comprendre, ajudar a créixer (que no vol dir justificar), tal com ho faria Jesús. De fet, si la situació fos a la inversa i fóssim nosaltres els qui ens hem equivocat, com voldríem ser tractats? Mai ningú està lliure de mal, cadascú té la seva història personal, els seus condicionaments, la seva formació, els seus límits… I en aquesta situació, com voldríem ser tractats?.
“Ves a trobar-lo i parleu-ne vosaltres dos sols. Si te’n fa cas, t’hauràs guanyat el germà.” Però l’entesa no sempre és possible malgrat la bona voluntat de tenir-la. El pecat, el mal, les ferides, el dolor… Hi ha molts condicionaments que ens limiten. Amb tot, la misericòrdia de Déu, aquella a la qual estem cridats, no es deixa vèncer. “Crida’n un altre o dos més, perquè la causa sigui judicada per la paraula de dos o tres testimonis.” Aquí veiem la recerca d’una justa visió, més imparcial, més equilibrada i no tan visceral com solem tenir normalment nosaltres. I si cal, crida la comunitat, l’Església, la família de tots els cristians. Potser la persona, exercint la seva llibertat, no vol o no pot anar pel camí del bé. Hi ha situacions que ens poden doldre, però que cal respectar. I pregar per qui arriba a aquest punt de solitud i capficament.
“Tot allò que lligareu a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligareu a la terra, quedarà deslligat al cel.” Una altra dimensió d’aquesta correcció, sempre amb visió de refer i re-integrar, és el sagrament de la reconciliació. Lligar i deslligar, estimar i perdonar, reconstruir, esperar al fill pròdig… Tots podem participar d’aquest procés més enllà del moment sacramental. I això perquè “on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc enmig d’ells”. Sí, Jesús ens convida a tenir aquesta mirada de fe, a saber que Ell és enmig nostre, a actuar i veure el germà com ho faria Ell: amb delicadesa, amb respecte, volent el seu bé. Perquè la seva misericòrdia envers cada persona és eterna. I si no, que el qui estigui lliure de culpa llenci la primera pedra…