Ja han passat dues setmanes del terrible terratrèmol de força 7,4 que va sacsejar el sud-est de Colòmbia i que va provocar greus destrosses materials i centenars de pèrdues humanes a ciutats com el Quibdó, Manizales, Pereira o Cali i a tot l’Eix Cafeter. Som al Banc dels Aliments de la capital colombiana, que celebra 25 anys d’història garantint el dret a l’alimentació i on ens hem citat amb el cardenal-arquebisbe de Bogotà, Luis José Rueda Aparicio.
Com va viure vostè el terratrèmol?
El 10 d’agost, a les 7.35 del matí, després de la pregària i de l’Eucaristia amb els bisbes auxiliars, estàvem esmorzant. Llavors va començar el tremolor i es van disparar les alarmes. Vam evacuar la cúria arxidiocesana. En aquell moment, ens vam adonar que alguna cosa greu havia passat a Colòmbia i vam començar a comunicar-nos amb els bisbes de totes les regions. Primer vam parlar amb els rectors de Bogotà, a veure si havia alguna catàstrofe, ferits o destrosses. Vam verificar que no i vam preguntar on era l’epicentre i quina era la zona més afectada. Vam començar a trucar telefònicament els germans bisbes com un vincle de comunió eclesial i per saber l’estat d’ànim inicial i com els podíem ajudar.
Vostè, juntament amb els bisbes auxiliars i 80 sacerdots més, ha visitat la zona afectada per a una primera missió d’auxilis espirituals. Com ha viscut aquesta jornada i com ha vist el poble colombià?
Estem sorpresos per la capacitat del poble colombià de reaccionar efectivament: un amor efectiu de proximitat, de generositat, de resposta. Crec que estàvem dividits per diferents motius, entre ells per una polarització política que és malaltissa i que no ens deixa avançar en la unitat nacional. Crec que enmig del dolor i enmig del gran patiment que ens ha portat aquest terratrèmol hem vist la possibilitat d’unir-nos a l’entorn del patiment.
És així com 80 sacerdots deixen la seva parròquia amb tots els seus compromisos i els fidels laics entenen que el sacerdot va amb els bisbes a una regió llunyana, afectada i que pateix. Els fidels, a les seves comunitats, diuen: “Aquesta setmana no tindrem rector perquè és en missió.” Vam anar a fer una cosa molt humil, al que el papa Francesc anomenava “la pastoral de l’orella”, a escoltar sobretot els sacerdots que són cuidadors de les comunitats; els bisbes, els nostres germans de les regions més afectades, que són cap i cor d’unitat per a tot el que es pot fer com a resposta des de l’Església. Però, a més, a escoltar les famílies, concretament a ser enmig de les destrosses, de la pudor que produeix la descomposició de cossos humans, de mascotes i d’animals enmig de les runes, com a Cali.
“Les virtuts socials, les virtuts humanes, les virtuts de l’Evangeli surten a la superfície quan més ho necessita la humanitat”
Hem vist la zona litoral del Pacífic, concretament a Buenaventura, com els pescadors i els habitants d’aquesta regió, que viuen d’una economia molt informal, són capaços d’aixecar-se i d’ajudar-se els uns als altres; les olles comunitàries liderades per les dones; els Bancs dels Aliments: una xarxa de l’Església catòlica a Colòmbia, liderada pel Banc d’Aliments de l’arxidiòcesi de Bogotà amb el pare Daniel Saldarriaga, que porta 25 anys d’experiència i de servei, d’entrega i de saber com amb seriositat, amb transparència i amb fe es pot servir el poble colombià.
S’han posat a prova i hem constatat que les virtuts socials, les virtuts humanes, les virtuts de l’Evangeli surten a la superfície quan més ho necessita la humanitat.
Hi ha gent que ha perdut el negoci, casa seva, familiars… i, malgrat tot, el poble colombià ha tret força de la de i de la unió espiritual. Com ajuda, precisament, aquesta fe que dona esperança en aquests moments difícils?
La fe és fonamental. Sense la fe hi hauria desesperació, davant la catàstrofe hi hauria pessimisme, però la fe porta a aixecar els ànims i a dir que això que estem vivint ens permet ajudar-nos, retrobar-nos, saber que sols no podem solucionar el problema, però que trobant-nos i junts, caminant plegats, ho podem fer. Estàvem acabant la tragèdia de Veneçuela, que va ser el 24 de juny. Una tragèdia enorme, desproporcionada, que va causar la mort de més de 6.500 persones i més de 30.000 afectades a la zona de La Guaira i Caracas.
El Banc d’Aliments, l’Església colombiana, les Càritas, les parròquies i els ciutadans d’aquest país vam dir que Veneçuela és el nostre país germà i les xifres mostren la gran generositat des de Colòmbia per fer arribar l’ajuda a Veneçuela, perquè no podíem ser-ne indiferents. El millor que hem vist és que la comunitat colombiana, els ciutadans, homes i dones, no són indiferents, surten del seu propi jo i diuen que això és un “nosaltres internacional” i Veneçuela és un país germà.
Estàvem en aquesta ajuda quan ens sorprèn el terratrèmol a la zona occidental del nostre país, als departaments de la costa del Pacífic i es multiplica la solidaritat. Si havíem ajudat Veneçuela, aquí tenim una ajuda que es multiplica per cinc i una decisió de tots els colombians de no descuidar Veneçuela. Jo crec que aquí s’està veient, com han dit a molts mitjans de comunicació, la millor versió del que és l’espiritualitat, l’ètica i la responsabilitat de nosaltres, com a poble colombià.
Com treballa i ajuda el Banc d’Aliments de Bogotà?
El Banc dels Aliments fa 25 anys que aprèn i ajuda, simultàniament: aprenent per millorar en qualitat i en transparència, però, a més, ajudant hem descobert una cosa. El Banc d’Aliments és diferent d’altres organitzacions que apareixen enmig de l’emergència i que agraïm que hi apareguin. Per què? Perquè el Banc dels Aliments és en una xarxa que hi ha a tots els territoris, tots els bancs estan liderats per les diòcesis; és a dir, és una expressió d’Església compromesa, d’Església hospital de campanya, com solia dir el papa Francesc. A més, aquests bancs a les diferents regions del país estan articulats per la xarxa de parròquies. Això és un escenari de fe que va des dels bancs fins a les diòcesis, de les diòcesis a les parròquies i de les parròquies a les veredas, que són els territoris rurals a Colòmbia, als barris, especialment els més marginats, a les olles comunitàries liderades molts cops per dones que són servidores de parròquies, que són catequistes, que són servidores de la pastoral social, i que arriba el plat als més damnificats per esdevenir un signe d’esperança i de fe amb obres.
Lleó XIV s’ha mostrat molt preocupat per la situació i ha donat més de 115.000 dòlars per a la reconstrucció. Com viuen aquest proximitat del Papa?
Sens dubte, el papa Lleó ha esta molt a prop de Veneçuela i de Colòmbia. El papa Lleó té un cor de sensibilitat amb els cinc continents. Quan passa alguna cosa en temes que tenen a veure amb la humanitat, a ell no li interessa que siguin catòlics o no catòlics. És l’ésser humà concret, són els fills de Déu. Per això, estem immensament agraïts amb aquesta paternitat apostòlica del Successor de Pere, el papa Lleó XIV, que coneix Amèrica Llatina, que coneix les nostres limitacions, que coneix també les nostres virtuts, i les seves paraules sempre ens han omplert d’ànim. Però no només les paraules, sinó aquesta generositat com fent el primer pas per motivar les altres entitats i els altres països i totes les entitats nacionals i internacionals que estan disposades a ajudar. Per això, la nostra gratitud de cor des de Colòmbia al Sant Pare Lleó XIV.
Com pot ajudar l’arxidiòcesi de Barcelona en aquesta catàstrofe que ha patit Colòmbia?
En primer lloc, vull saludar el meu germà en l’episcopat i cardenal de l’Església catòlica, l’arquebisbe Joan Josep Omella, a qui conec personalment. Sé la qualitat de persona que és. A ell li vull adreçar una paraula de gratitud perquè ell, com a president que ha estat de la Conferència Episcopal Espanyola, sap com ens ha ajudat a la Conferència Episcopal Colombiana en diferents moments en anys anteriors.
I li vull dir, estimat germà cardenal Omella, que vostè i la seva arxidiòcesi ens poden continuar ajudant de moltes maneres, de múltiples formes, però una de molt concreta que vull posar en el cor del cardenal Omella és que ens ajudin a reconstruir els temples de Colòmbia.
Tenim més de 200 temples, entre parròquies, basíliques, catedrals i també petites esglésies a les zones rurals i a barris perifèrics, que necessiten ajuda. No perquè siguin temples materials els deixarem destruïts. Són llocs de trobada, són llocs de fraternitat, són llocs de fe, són llocs que culturalment tenen un impacte positiu, però a més són llocs on es construeix la pau des de l’Evangeli.
Per això, convido el senyor cardenal, arquebisbe de Barcelona, i tots els sacerdots i la força viva de l’Església arxidiocesana de Barcelona, a solidaritzar-se amb Colòmbia ajudant-nos a reconstruir els temples que van quedar en runes.
I gràcies a vostès, a Ràdio Estel i a Catalunya Cristiana, per interessar-se per Colòmbia, per teixir vincles de fraternitat a través de la fe en Crist Jesús i com a Poble de Déu.