Una imatge de la destrucció a Gaza.

Nova crida ecumènica per a la pau a Gaza i Cisjordània

“No perdeu l’esperança”, demana el grup “A Jerusalem Voice for Justice”

“No podem restar callats.” Aquest és el compromís del grup cristià ecumènic “A Jerusalem Voice for Justice”, actiu a Jerusalem per la igualtat i la justícia en favor de la pau a Palestina i Israel.

Aquest grup, entre els quals hi ha el patriarca llatí emèrit de Jerusalem, Michel Sabbah, i l’arquebisbe grecoortodox, Attllah Hanna, s’ha pronunciat contra el costum d’assistir passivament a les morts i desplaçaments tant a Gaza com a Cisjordània, on no s’aturen les incursions israelianes impunes ni els atacs dels colons.

“A Jerusalem Voice for Justice” s’adreça a “totes les persones de consciència” i als cristians de Palestina els diuen: “Aquesta és la vostra terra, no perdeu l’esperança.”

La seva crida s’estructura en tres punts. En primer lloc, subratlla la tragèdia humana que viu Gaza: “Rere les xifres de víctimes hi ha rostres i noms.” Recorda els dos milions de persones condemnades a la fam i a una vida de privacions entre la runa. També denuncia el col·lapse de l’assistència sanitària. I recorda que “no ens podem limitar a aprendre a conviure amb això com si fos una cosa normal”.

 “Quan la pèrdua de vides humanes esdevé una notícia més entre tantes altres del dia, i quan la destrucció ja no suscita indignació moral ni compassió, ens enfrontem a un perill que amenaça no només Gaza, sinó la nostra mateixa humanitat”

Els signants de la crida es neguen a permetre que Gaza caigui en l’oblit. En aquest sentit, exigeixen “la protecció dels civils, l’accés garantit a l’ajuda humanitària i la fi de les matances, la destrucció, la fam i la por”.

El grup ecumènic destaca que “tota vida humana és sagrada” i rebutja “tota forma d’homicidi, violència i venjança”.  Pel que fa a la pau, afegeix: “No es pot construir sobre les runes d’un poble, ni es pot basar en la negació de la dignitat aliena. No pot haver-hi pau sense igualtat per a tots els que viuen en aquesta terra.”

Com a segon punt, la crida se centra en l’atenció als territoris palestins ocupats de Cisjordània, on el perill “creix dia a dia”. Mentre el món mira cap a una altra banda, la situació a Cisjordània es deteriora. L’expansió descontrolada dels assentaments, els controls d’accés, els tancaments i les dificultats per desplaçar-se empenyen la població palestina cap a una “desesperació cada cop més profunda”. Aquesta realitat obliga molta població a emigrar.

 “Rebutgem qualsevol ideologia o política que negui als palestins el dret d’existir amb llibertat i dignitat a la seva terra i a les seves llars”

“A Jerusalem Voice for Justice” denuncia que Jerusalem està cada cop més aïllada del context palestí que l’envolta. L’accés a la ciutat, fins i tot per a la pregària i la peregrinació als Llocs Sants, s’ha tornat extremadament difícil. Per això, convida les Esglésies i institucions a “fer de la defensa de la possibilitat que les persones restin a la seva pròpia terra una prioritat”.

Com a últim punt, el grup ecumènic fa una crida a l’esperança adreçada al poble cristià palestí. Constata que “la vida és difícil”, però insta a “no deixar-se dominar per la por perquè no són estrangers a la seva pròpia terra. No deixeu que la desesperació us enteli el futur. No sou relíquies del passat”. Les comunitats cristianes de Palestina no “estan de pas”, formen part de la terra de Jesucrist i són “part integrant del seu poble, del seu passat, del seu present i del seu futur”.

“A Jerusalem Voice for Justice” s’adreça als responsables polítics, especialment als Estats Units, perquè “assumeixin les seves responsabilitats i s’esforcin per posar fi als assassinats, els desplaçaments i la destrucció”. La mirada també es fixa en les properes eleccions a Israel i Palestina, perquè “portin noves formes de govern, basades en la justícia i l’equitat, contribuint a crear una nova realitat que condueixi a la igualtat i a una pau justa i definitiva a la nostra terra i a tota la regió”.

Finalment, el grup exhorta les Esglésies i les institucions cristianes a “donar priorat al compromís d’ajudar el nostre poble a mantenir-se ferm, donant suport a les oportunitats de feina, l’educació i l’habitatge”. I conclou: “Aquesta no és només la terra en la qual van viure els nostres avantpassats; també és la terra en la qual volem que visquin els nostres fills”.

Feu un comentari

×
×