Han passat anys, però hi ha noms que no s’esborren mai. El nom de Maria continua ressonant dins meu amb una força suau, discreta, que acompanya el pas del temps.
El dia de Santa Maria, el 15 d’agost, l’Església contempla Maria, la dona humil que va acollir amb confiança la voluntat de Déu i va donar al món Jesús, el Fill de Déu fet home. Des d’aleshores, és també mare de tots els qui, enmig de les llums i les ombres de la vida, busquem caminar amb esperança.
“Feliç tu que has cregut”, diu l’Evangeli (Lc 1,45). Aquesta paraula, adreçada a Maria, ressona també com una crida per a nosaltres: creure quan la vida és clara i també quan es fa fosca.
Quan penso en Maria, penso en totes les mares que han sostingut la vida en silenci, amb gestos petits i constants, amb una fortalesa que no fa soroll. I penso també en el rostre concret d’una mare que va marcar la meva vida amb aquesta mateixa discreció i entrega, com tantes altres mares del món.
Amb els anys he entès que la paraula “mare” és refugi. És presència que no s’apaga. És amor que es queda, fins i tot quan la veu ja no hi és. Per això, la Mare de Déu no és llunyana: és propera a tota maternitat que ha estimat fidelment fins al final.
Maria, al peu de la creu, va escoltar el dolor del seu Fill. “Dona, aquí tens el teu fill” (Jn 19,26). En aquell moment, la seva maternitat es va eixamplar fins a abraçar tota la humanitat ferida. També les mares que ploren, també els fills que cerquen consol.
Avui, en aquest dia de Santa Maria, elevo la mirada cap a ella amb confiança. Li confio totes les mares del món: les que són, les que han marxat i les que continuen sostenint la vida en silenci. I li confio també els fills, especialment els que viuen la distància, la pèrdua o la nostàlgia.
Mare, avui et parlo a tu, a la meva mare. Tu em vas donar la vida i, amb la teva estimació silenciosa, em vas ensenyar a estimar, a confiar i a no perdre mai l’esperança. Fa temps que no puc veure el teu somriure quan ens trobàvem, però el teu record continua viu dins meu. La teva absència no s’ha convertit en buidor, sinó en una presència discreta que m’acompanya cada dia.
Hi ha records que no s’apaguen; al contrari, es fan més clars amb el temps, com una llum suau que no s’extingeix.
Perquè mentre hi hagi una mare que estima, i un fill que recorda, Déu continua parlant en el silenci de la vida.
Santa Maria, esperança nostra i seu de la saviesa, pregueu per nosaltres.