A la Catedral de la Seu d’Urgell es va construir aquest dissabte 25 de juliol, peça a peça, una mena de puzle humà i heterogeni que, juntes i encaixades, van donar com a resultat la figura de l’arquebisbe (dignitat conferida ad personam) Joan Martí Alanis (1928-2009). Peces difícilment suficients per emmarcar la inabastable dimensió humana i espiritual de qui durant 32 anys fou el pastor de l’Església d’Urgell i copríncep d’Andorra.
Del Milà (comarca de l’Alt Camp) a la Seu d’Urgell. El recorregut vital de Joan Martí Alanis és el que ha fet un grup de persones del Milà, Alcover i d’altres poblacions del Camp de Tarragona per commemorar aquella ordenació sacerdotal del jove Joan Martí Alanis, l’any 1951, rebuda de mans del llavors arquebisbe de Tarragona, Benjamín de Arriba y Castro, a qui Martí, uns quants anys després, va atribuir la seva promoció a l’episcopat l’any 1971. No hi ha dubte que Joan Martí va complir, amb escreix, les moltes responsabilitats confiades pel cardenal tarragoní. Dissabte passat, en l’autocar amb destinació a la Seu d’Urgell, encara hi van viatjar, amb rostres d’emoció, vius testimonis d’aquella ordenació presbiteral, que ara compleix 75 anys.
Per a l’Agrupació Cultural el Milà, l’efemèride no podia passar desapercebuda i d’aquí el motiu del pelegrinatge a la Seu d’Urgell en el marc del Memorial Joan Martí Alanis, que d’uns anys ençà impulsa aquesta entitat, presidida per l’investigador local i periodista Xavier Pete.
A la Seu d’Urgell, el tivissà Josep Lluís Serrano Pentinat, des de fa un any i escaig nou bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, va rebre l’expedició tarragonina amb les portes obertes de bat a bat, amb gran mostra de fraternitat i sensible al sentiment de tantes persones, a redós de la figura de Joan Martí Alanis, per compartir la pregària i el dinar de germanor. L’ocasió bé que s’ho valia, tant, que Serrano va tenir l’honor de recepcionar la mitra que, en ocasions, va portar el bisbe Joan durant el seu pontificat i que l’any 2019 va ser cedida pel Bisbat d’Urgell a fi de formar part de l’exposició itinerant comissariada per Xavier Pete, mostra exponencial de l’obra de Martí Alanis, coincidint amb el desè aniversari de la seva mort. Van ser dos homes grans, veïns del Milà, l’Andreu Banús i l’Andreu Ripoll, els que van lliurar al bisbe Serrano la mitra, que el prelat es va posar al cap i que feia joc amb el bàcul, també del seu predecessor, amb què va presidir dissabte al migdia la missa a la Catedral, en memòria del bisbe Joan i concelebrada per Joan Anton Cedó, rector del Milà i d’Alcover, igual que el bisbe Serrano, nascuts a Tivissa, juntament amb una dotzena de preveres diocesans, el ministeri sacerdotal dels quals va estar vinculat al recordat i tan estimat prelat tarragoní, a la diòcesi urgel·litana i al país pirinenc.
En l’homilia, el bisbe Josep Lluís va recordar l’emblema episcopal de l’homenatjat, «Unitat en la caritat», per definir Martí Alanis com un home «d’unitat en la comunió», i la divisa andorrana «La virtut unida és més forta», tots dos emblemes reflectits en el seu mateix bàcul.
El moment més emotiu va ser el privilegi de poder descendir a la cripta de la catedral, on hi ha enterrats diferents bisbes, un espai no obert habitualment a les visites, per fer una ofrena floral —un ram de flors portat des del Milà— als peus del nínxol on reposen les despulles de Joan Martí, amb la pregària del bisbe, el clergat i la desfilada dels pelegrins.
«Joan Martí canviava la mitra per la boina i sortia a barrejar-se amb la gent, parlar amb tothom i comprar al mercadet de la Seu; pujar a les muntanyes i pintar els seus quadres»
Diversos alcaldes i autoritats de municipis de l’Alt Camp i de la Conca de Barberà, com també autoritats andorranes, van ser presents, a títol personal, en un homenatge no pas oficial ni convocat pel Bisbat d’Urgell, sinó impulsat des del poble, per aquelles persones que van conèixer, conviure i compartir un bocí de la seva vida amb Joan Martí Alanis, «un home bo, de fe, senzill i discret, l’humanista, el mestre, un home d’Estat i d’Església, amb total lliurament personal», com es va destacar en tots els parlaments.
Ho significava el bisbe Serrano en referir-se a l’arquebisbe Joan Martí, «creador dels òrgans consultius diocesans i del Museu Diocesà», qui va ser un dels pares de la Constitució d’Andorra i un dels més destacats eclesiàstics de Catalunya del segle XX. En paraules del síndic d’Andorra, Carles Ensenyat, «Joan Martí canviava la mitra per la boina i sortia a barrejar-se amb la gent, parlar amb tothom i comprar al mercadet de la Seu; pujar a les muntanyes i pintar els seus quadres».
Aquell mateix home que dissabte recordaven els dos Andreu del Milà, dues peces més del puzle: «Quan mossèn Joan, de jove capellà, ens ensenyava solfeig, jugàvem plegats, ens contava històries inversemblants i anàvem a pescar al riu Francolí». Del Milà a la Seu d’Urgell, un recorregut del mossèn Martí de sempre.
