Des del passat 16 de juliol, la comunitat de Vic-Sallent és oficialment Casa Generalícia de la Congregació dels Missioners Claretians. Això suposa que aquest espai, vinculat als orígens de sant Antoni Maria Claret, estigui sota la responsabilitat directa del Govern General de la congregació. “Aquest canvi respon a la necessitat de donar més projecció internacional als llocs fundacionals, reforçar-ne els recursos i consolidar-los com a centre d’espiritualitat per a tota la família claretiana”, ha manifestat a Ràdio Estel Màxim Muñoz, vicari provincial de la Província Claretiana de Sanctus Paulus. En una conversa amb la periodista Carme Munté, Muñoz explica què significa aquesta nova etapa per a la comunitat de Vic-Sallent i la importància que tindrà per a les congregacions, els moviments laicals i les diferents branques de la família claretiana que reconeixen sant Antoni Maria Claret com a fundador o inspirador.
«Ara és tota la congregació la que assumeix la responsabilitat d’aquests llocs fundacionals amb la voluntat de potenciar-los i dotar-los de més recursos»
Com ha viscut personalment el procés que ha culminat amb la integració de Vic-Sallent com a Casa Generalícia?
Ho he viscut com un procés gairebé necessari. La importància que han anat adquirint aquests llocs i la necessitat d’atendre’ls adequadament, tant en recursos com en personal, superaven les possibilitats d’una província com la nostra. En aquest sentit, era un pas endavant. És cert que inicialment hi ha un cert sentiment de pèrdua. Durant molts anys aquests espais han estat responsabilitat de la Província de Catalunya i, posteriorment, de la Província de Sanctus Paulus. Els sentíem molt nostres perquè els havíem cuidat i acompanyat durant molt de temps.
Però aquest sentiment dura poc. El més profund és adonar-se que, d’alguna manera, tornem als orígens. Ara és tota la congregació la que assumeix la responsabilitat d’aquests llocs fundacionals amb la voluntat de potenciar-los i dotar-los de més recursos. A més, aquest pas no s’ha pres de manera improvisada. Ha estat fruit d’un diàleg fluid entre el Govern General, la comunitat de Vic i els òrgans de govern de la província, amb un ampli consens sobre la conveniència de fer aquest canvi.
Com contribuirà aquest canvi a reforçar el paper de Vic i Sallent com a centre d’espiritualitat, memòria i projecció missionera?
En realitat, aquesta projecció internacional ja existia. Quan el pare Josep Maria Abella era superior general es va fer un pas important distingint Roma com a centre de govern de la congregació i Vic com el seu gran punt de referència carismàtic.
Fruit d’aquella aposta, el Centre d’Espiritualitat Claretiana es va establir a Vic i, des de fa anys, ofereix un servei internacional d’investigació sobre el pare Claret, de formació i d’organització de cursos i pelegrinatges. Ara aquest projecte es podrà potenciar encara més. Les noves tecnologies permeten donar a conèixer millor aquests espais, facilitar visites, també virtuals, i arribar a moltes més persones d’arreu del món. Tot això requereix un projecte ambiciós i recursos que el Govern General podrà impulsar.
«La iniciativa correspon ara al Govern General, però el canvi es farà de manera progressiva»
Què suposa aquest canvi a nivell pràctic per a la comunitat?
De moment no comporta canvis immediats. Les persones que formen actualment la comunitat continuen sent les mateixes i segueixen desenvolupant les seves responsabilitats habituals.
Abans del traspàs s’ha fet un treball molt detallat. S’han elaborat informes sobre totes les activitats que es desenvolupen, sobre els edificis, les necessitats de manteniment i també sobre possibles actuacions de futur. Ara serà el Govern General qui estudiï tota aquesta documentació i defineixi progressivament el projecte, així com les persones que l’hauran d’impulsar. Per tant, serà un procés gradual. La iniciativa correspon ara al Govern General, però el canvi es farà de manera progressiva.
Què representen avui Vic i Sallent per a la congregació?
Han de continuar sent el gran punt de referència de les nostres arrels. És el lloc on va néixer sant Antoni Maria Claret, on va fundar la congregació i on es va formar la primera comunitat missionera. Però aquests espais no tenen només un valor històric. Tenen un sentit gairebé sacramental. El contacte directe amb els llocs fundacionals ajuda a regenerar la vocació i l’esperit missioner. No es tracta només de visitar un espai per recordar què hi va passar, sinó de deixar-se interpel·lar pel carisma que hi va néixer.
Per això cal potenciar encara més els pelegrinatges, donar a conèixer aquests espais, aprofitar les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies i ajudar que qualsevol persona que els visiti pugui aprofundir en la seva vivència cristiana a partir de l’experiència missionera de sant Antoni Maria Claret.
A més, aquest projecte no afecta únicament els Missioners Claretians. També hi estan vinculades altres congregacions, moviments laicals i diferents branques de la família claretiana que reconeixen Claret com a fundador o inspirador.
«Hem insistit molt que les persones que arribin a Vic i Sallent han de conèixer bé el lloc on són»
Aquest canvi contribuirà també a preservar l’arrelament català de la congregació?
És una preocupació que personalment he tingut durant tot el procés i que ha estat àmpliament compartida. Hem insistit molt que les persones que arribin a Vic i Sallent han de conèixer bé el lloc on són. Han de situar-se en un context molt concret, amb una llengua i una cultura pròpies, perquè aquests espais són les arrels de la congregació.
No es tracta simplement de venir a Espanya, sinó d’integrar-se en la realitat catalana. Crec que aquesta sensibilitat ha estat ben entesa pel Govern General i que es tindrà en compte.
En qualsevol cas, aquest canvi no significa que la Província de Sanctus Paulus es desentengui dels llocs fundacionals. Continuarem disponibles per col·laborar sempre que calgui.
La comunitat continuarà desenvolupant la seva tasca pastoral al territori. A Vic es manté el treball del Casal Claret, especialment amb persones nouvingudes i migrants, mentre que a Sallent els claretians continuen atenent la parròquia. És important que aquests espais no siguin només llocs d’acollida de pelegrins o de memòria històrica, sinó també comunitats plenament integrades en la vida de l’Església local.