Izzy Young era llibreter, promotor de concerts, i una de les figures del moviment folk a Nova York. L’any 1957 va obrir el Folklore Center, al número 110 de MacDougal Street, a Greenwich Village. La botiga, plena de llibres, revistes i discos, aviat es va convertir en punt de trobada d’artistes. Músics que coneixien músics, artistes que trobaven promotors, escriptors i activistes que compartien hores, contactes i idees. Va ser allà on Bob Dylan va conèixer Izzy Young.
“Al carrer MacDougal vaig veure un local, vaig entrar per protegir-me del fred. El lloc es deia Folklore Center (…) Tenen discos de veritat i llibres de veritat, tothom hi pot entrar i mirar. No cal que tinguis un cotxe Cadillac, ni una guitarra de nou-cents cinquanta-dos dòlars. Fes com fa la majoria de la gent. Entra-hi.”, evocaria més tard Bob Dylan en la seva cançó “Talkin’ Folklore Center”.
Dylan va arribar a Nova York el gener de 1961, amb vint anys, seguint al cantautor que l’inspirava: Woody Guthrie. I, en una de les seves passejades per la ciutat que no dorm mai, va entrar al Folklore Center. En les seves memòries Cròniques volum 1 descriu que Young li deixava llegir revistes i llibres sense comprar-los, com si es tractés d’una biblioteca. També hi passava hores escoltant discos de blues, balades i cançons sindicals. El llibreter observava aquell jove que buscava fer-se el seu lloc.
Young va ser un dels primers a creure en Bob Dylan. Organitzava concerts i sovint el convidava a tocar quan encara era un músic desconegut. Una de les actuacions més importants va ser la del 4 de novembre del 1961, quan el Folklore Center va organitzar un recital al Carnegie Chapter Hall. Hi va assistir molta gent i això va donar projecció a Dylan. Dels concerts en bars i cafès als de sales i teatres.
Entre tots dos va néixer una amistat fraternal. Un dia Izzy li va demanar a Bob que escrivís una cançó de protesta antinuclear. Estava compilant un llibre de cançons contra la bomba atòmica i volia incloure-hi una composició seva. Dylan la va escriure i l’hi va lliurar l’endemà mateix. “Go away you bomb”, es titulava.
Durant dècades, aquella lletra va quedar gairebé oblidada. Ara ha reaparegut de manera inesperada, el papa Lleó XIV la parafraseja al seu nou llibre Desarmada i desarmadora. La pau com a do. Una referència original per a un document pontifici que convida a preguntar-se si hi ha preocupacions que travessen la història. La cançó es va escriure l’any 1963, en plena amenaça d’una guerra nuclear, i el llibre apareix el 2026, en un món que continua vivint amb conflictes armats. Com advertia el papa Francesc, estem presenciant “una tercera guerra mundial a trossos”.
La cançó es va escriure l’any 1963, en plena amenaça d’una guerra nuclear, i el llibre apareix el 2026, en un món que continua vivint amb conflictes armats
“Go away you bomb” és una sàtira escrita amb poques hores, espontània. Dylan hi exagera fins a l’absurd la fascinació per la bomba. “Vull aquella bomba, la vull penjant de la butxaca, la vull penjant del clauer”, amagada dins la bota o convertida en un anell de casament. “Vull mirar-me al mirall i veure-la als meus ulls”. La hipèrbole denuncia la banalització de l’arma nuclear en la cultura dels Estats Units després de la crisi dels míssils de Cuba.
La lletra també transforma la paraula bomb en un joc infantil. “Ves-te’n, Bomba, fuig, fuig”, diu com si parlés un infant. “B que significa dolenta…”, “O que significa horrible…”, “M que significa morgue…”, “B que significa dolenta, i aquesta és la segona vegada que apareix la B, així que ets doblement dolenta…”. Aquest to ingenu contrasta amb l’amenaça de destrucció massiva, i s’accentua la ironia del text.
És al final de la lletra on la sàtira desapareix i el músic se sincera: “T’odio perquè fas que la meva vida sembli no-res. T’odio perquè el teu nom ha perdut el seu significat (…) I t’odio perquè podries caure sobre meu per accident i matar-me.”
Dylan no només rebutja la bomba, també denuncia que la paraula “bomba” hagi perdut el seu pes moral de tant repetir-la. A més, mostra la incertesa angoixant que va sobrevolar tota una generació durant la guerra freda: una bomba podria caure sobre nostre.
La cançó mai no va ser interpretada per l’artista. Potser la va considerar com un exercici d’escriptura més que no pas com una peça destinada al seu repertori. El que segur que no preveia és que, dècades després, un Papa la rescataria en el seu llibre.
La lletra mateixa era desconeguda fins a l’any 2013, quan es va subhastar el paper on Dylan la va mecanografiar per recaptar fons destinats al Centre de Folklore d’Estocolm, fundat pel mateix Izzy Young en traslladar-se a Suècia.
Tot i que Bob Dylan no la va enregistrar mai, la peça ha estat interpretada posteriorment per músics com Dennis Michael Junior i Michel Montecrossa. La podeu trobar en diferents plataformes musicals.
