Una nova oportunitat de conèixer més Jesús i actuar com Ell. Una bona lliçó també per a tot temps, ja que mostra una especial sensibilitat pels problemes de la gent, sempre atent al que passa en tants de deserts com arriba a trobar. Com deia Benet XVI, “el desert de la pobresa, de la fam i de la set; de l’abandó, de la soledat, de l’amor trencat; existeix també el desert de la foscor de Déu, del buit de les ànimes que ja no tenen consciència de la dignitat i del rumb de l’ésser humà”.
Estam davant d’una multitud famolenca i sedejant del que més necessita: pa, aigua, afecte, habitatge, treball, solidaritat i nova orientació de la vida. Jesús ens proposa introduir noves formes d’actuar i nous estils de vida, més quan tanta gent pateix, afectada per catàstrofes i desgràcies, a més de sofrir la indiferència dels qui passen de llarg. Diu l’Evangeli que “quan desembarcà veié una gran gentada, se’n compadí i curava els seus malalts”. Ara, però, compta amb els nostres “cinc pans i dos peixos”. Col·laborem-hi.
A nosaltres, comunitat cristiana, Jesús ens fa avui aquesta proposta: “Donau-los de menjar vosaltres mateixos” (Mt 14,16). A qui demana Jesús que donem de menjar oferint el que tenim? La generositat es contagia i produeix el miracle.
El papa Lleó diu: “Les paraules de Jesús són una invitació a cultivar un cor sensible davant de les necessitats dels altres. Un cor viu és càlid i bategant, i dona vida. Un cor fred està immòbil, ja no bomba sang, i provoca la mort de la persona. I, un darrer aspecte de la invitació del Senyor: és una crida a mirar als ulls els qui pateixen i a fer de l’ajuda abans de res una trobada de germans units en l’única abraçada del Pare.”