Després de 172 anys de presència a Manresa, la comunitat de germanes de la Caritat-Vedruna, deixen la capital del Bages. En el bicentenari de la fundació de la congregació per Santa Joaquima de Vedruna, aquestes germanes, tan estimades, que al llarg de la seva vida ho han donat tot pel Regne, passaran a viure a d’altres comunitats de Catalunya.
Al llarg d’aquests anys, des de la seva arribada a Manresa el 23 d’octubre de 1854, aquestes religioses han format generacions i generacions de nens i de joves, des que tres germanes van arribar a la capital del Bages amb la finalitat de fer-se càrrec de la Casa d’Infants Orfes. Som molts els manresans que recordaran les religioses Maria Trullols i Joaquima Surrallés, Pilar Garriga, Montserrat Benet, Adelaida Rovira, Josefina Roca, Lourdes Garcia…. i tantes altres germanes que han format part d’aquesta comunitat.
Les religioses de la comunitat Vedruna de Manresa han viscut amb agraïment, tot proclamant que la vida és un do de Déu. Han sabut reconèixer que tot allò que són i que tenen els ha estat donat com un do d’amor, que han celebrat amb joia.
Són dones que s’han deixat trobar per Déu i han reconegut que han estat guarides pel seu amor, des de la confiança i l’agraïment. Són dones que han sabut que la joia mai no nega la tristesa i el sofriment, però han estat capaces de transformar-les en terra fèrtil.
Les Vedrunes de Manresa han acollit amb joia el do de Déu i elles mateixes han estat guarició, do i esperança per als altres. Són dones que no han tingut por dels fracassos i han assumit, amb coratge, la novetat de cada dia, tot fruint d’allò que han fet.
Aquestes religioses han sabut superar els alts i baixos de la vida i han acceptat, amb realisme i amb goig, les pròpies febleses i limitacions. En les seves vides han reconegut les crítiques com oportunitats de purificació interior i de creixement personal. I han sabut riure amb els altres, amb sentit de l’humor, tot cercant el costat bo i positiu de les coses.
Són dones que respecten els drets i la llibertat dels altres i accepten amb goig que cada germana és diferent. Són dones que al llarg de la vida i davant d’una mala jugada, han estat capaces de perdonar, de dialogar i de tornar a començar.
Aquestes religioses Vedruna de Manresa, des de la fraternitat i la joia, han sabut prendre un compromís solidari, pel fet que han fet de l’Evangeli el punt central de les seves vides.
Les germanes Pilar, Adelaida, Feli, Montserrat, Lourdes, Anna Mª, Mª Pilar, Mercè Maria Cinta, Maria, Carme, Josefina, Joaquima… han cercat Déu en la lectura orant de la seva Paraula, fins que aquesta s’ha convertit en la pròpia paraula.
Aquestes religioses tan estimades a Manresa han sabut descobrir la presència de Déu en tot i sobretot en les germanes que tenen més a prop i en els nens que han format a l’escola.
Aquestes dones han estat al llarg dels anys testimonis de comunió i han esdevingut, per això mateix, signes d’esperança i de fraternitat. I és que en el treball a l’escola o ajudant els joves marginats, han sigut capaces de mirar el món amb els ulls de l’amor de Déu. I han descobert, malgrat la feblesa dels darrers anys, que davant Déu, no han estat allò que han fet, sinó el que Déu ha fet en elles.
Els monjos de Montserrat sempre hem tingut una relació especial de fraternitat i d’estimació amb aquestes dones que ho han donat tot pel Regne. I per això donem gràcies a Déu pel testimoniatge d’esperança i de comunió d’aquestes religioses, que a Manresa, durant 172 anys, han estat artesanes de comunió, de joia i de pau.