L’església de Sant Miquèu de Vielha ha acollit, aquest diumenge 19 de juliol, l’ordenació diaconal de Mn. Mateo Arias Arango, pel ministeri del bisbe d’Urgell, Mons. Josep-Lluís Serrano, en una celebració que ha aplegat prop de 200 fidels. Preveres i diaques vinguts d’arreu del territori, religiosos i religioses, autoritats —entre les quals la Síndica del Conselh Generau d’Aran, Maria Vergés—, representants dels grups parroquials i dels moviments diocesans, i un bon nombre de laics i laiques han omplert el temple per acompanyar aquest pas decisiu en la vida de l’ordenant.
La processó d’entrada, amb el cant del Veni Creator Spiritus, ha obert una celebració presidida pel bisbe d’Urgell i concelebrada pel bisbe emèrit, Mons. Joan-Enric Vives, pels Vicaris Generals Mn. Ignasi Navarri i Mn. Josep M. Mauri, pel Vicari per a l’Acció Pastoral, Mn. Antoni Elvira; pel Secretari general, Mn. David Codina, per l’Arxiprest de la Vall d’Aran i de la Vallde Boí, Mn. Pere Balagué, pel rector del Seminari diocesà d’Urgell, Mn. Gabriel Casanovas, entre altres membres del presbiteri diocesà. La celebració ha comptat amb el servei de diaques, i els seminaristes de l’Església d’Urgell hi han exercit d’acòlits.
Encara com a seminarista, Mateo s’ha assegut en un banc enfront l’altar, des d’on ha escoltat la Paraula que preparava el sentit del que estava a punt de viure. La primera lectura, del Deuteronomi, cridava a triar «homes prudents»; la segona, dels Fets dels Apòstols, recordava com la primera comunitat va escollir set homes de bona reputació per al servei; i l’evangeli de Mateu situava el regne del cel en la imatge d’un home que havia sembrat bona llavor al seu camp.
Va ser precisament aquesta imatge de lasement la que el bisbe Josep-Lluís va recollir en la seva homilia, pronunciada en aranès, per parlar d’un ministeri arrelat en la terra i en la gent concreta de la Vall d’Aran. Ha volgut situar Mateo dins d’una llarga tradició de fidelitat: «El Senyor Nostre t’ha cridat a servir aquí, en aquesta geografia i en aquestes comunitats», li ha dit, recordant-li que serveix ara un bisbat rural on «les petites comunitats han mantingut la fe gràcies al testimoni de tants capellans i laics que no s’han cansat d’evangelitzar».
«El Senyor Nostre t’ha cridat a servir aquí, en aquesta geografia i en aquestes comunitats»
Ha reconegut en la Vall d’Aran una singularitat pròpia, amb la seva llengua i els seus costums, i ha confiat que la joventut de Mateo hi doni fruits de vida eterna entre els infants i els joves de la catequesi. Li ha recordat que el diaconat no és un èxit social que es va a buscar, sinó «la realització d’un lliurament», i l’ha exhortat a saber-se apropar a allò que és petit, que no compta, que no crida l’atenció: a tenir cura «de la petita flama d’una petita comunitat, amb senzillesa, humilitat, capacitat d’escoltar, de proximitat», a l’estil mateix de Jesús.
Fent seves les paraules que el mateix Mateo havia emprat en la seva reflexió vocacional, el bisbe li ha recordat que «Crist no pren res, ho dona tot»: malgrat les pèrdues que tot lliurament comporta, és guanyant l’Evangeli que, en realitat, no es perd res. I ha clos l’homilia tornant a una altra frase del propi ordenand: «No hi ha res més bell que donar la vida per amor a Déu i als germans.»
Ha arribat llavors el moment central de la celebració. Cridat davant el bisbe, Mateo ha promès obediència i servei, i s’han entonat les lletanies dels sants mentre l’elegit, postrat davant l’altar, es confiava a la intercessió de tota l’Església que el precedeix. Sobre seu s’han imposat aleshores les mans del bisbe, en silenci, i tot seguit la pregària d’ordenació l’ha constituït diaca de l’Església d’Urgell. El diaca Mn. Carlos Steve Rosas l’ha ajudat després a revestir-se amb els nous ornaments, mentre el llibre dels Evangelis li era confiat com a signe de la missió que ara rep: anunciar la Paraula amb la vida. El bes de la pau ha posat punt final al ritu de l’ordenació.
En acabar, Mn. Mateo ha adreçat unes paraules d’agraïment a tots els presents, i després de la benedicció solemne del bisbe, els preveres i diaques han sortit en processó, mentre ell s’ha quedat als peus del presbiteri, saludant un a un els qui s’hi acostaven a felicitar-lo.