Arribem al final d’aquest curs pastoral 2025-2026 i és el moment de fer balanç d’un cicle intensíssim, marcat per la històrica visita del papa Lleó XIV. Però també és un moment de profundes mirades al futur de l’Església diocesana de Barcelona. Per parlar de tot plegat, el matí de dimecres 15 de juliol un equip de Ràdio Estel, encapçalat per Mercè Raga i Ignasi Miranda, s’ha desplaçat fins al Palau Espiscopal per conversar una estona amb l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.
Senyor cardenal, com està?
Molt bé. Després de tot un curs de treball intensiu, que ha estat coronat per la visita del papa Lleó XIV, que ens ha omplert de joia a tots, estem una mica cansats i sols faltava aquesta calor tan intensa. Estem disposats a aguantar el que vingui, però uns dies de descans els tenim tots merescuts. Hi ha molta gent que també ha patit la calor i que després d’un curs intens no poden tenir vacances, per circumstàncies molt diverses. Els tinc molt presents.
El darrer Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ha deixat unes dades sorprenents: el papa Lleó XIV s’ha convertit en el líder internacional més ben valorat pels catalans, compta amb un 60% d’aprovació i un 32% li reconeix autoritat moral, desvinculant-lo de la confrontació política. Com llegeix aquest gran aval de la societat catalana a la figura del Papa?
És veritat. Després de la visita m’he trobat molta gent que m’ha dit que les paraules i els gestos de Lleó XIV els han tocat el cor i els han canviat la imatge que en tenien, d’una persona més aviat tímida. Ho simbolitza el seu discurs al Congrés dels Diputats, on tot l’espectre polític el va escoltar en un silenci molt respectuós i intens i el va aplaudir durant set minuts. Va ser impressionant. En el seu discurs al Congrés dels Diputats, Lleó XIV ens ha donat una gran lliçó de com treballar pel bé comú i de viure la diversitat en comunió.
“En el seu discurs al Congrés dels Diputats, Lleó XIV ens ha donat una gran lliçó de com treballar pel bé comú i de viure la diversitat en comunió”
Des de la distància curta que vostè hi té, com definiria la direcció que Lleó XIV està donant a l’Església universal?
És un home molt preparat intel·lectualment —va estudiar Matemàtiques i és expert en Dret—, que ha passat 40 anys com a bisbe de Chiclayo (Perú), treballant al costat dels pobres, i això li ha ensenyat a ser pastor que acompanya. A banda d’aquesta dimensió intel·lectual i pastoral, cal tenir en compte que com a superior general dels agustins ha fet la volta al món, visitant totes les comunitats. És, per tant, un home que té una visió molt serena del món. No és nou el que hi troba, ja ho coneix, i viu aquesta experiència amb confiança en el Senyor i en les persones. Observa les ferides del món amb una mirada sempre benigna i bondadosa, donant-hi una resposta des de l’evangeli i des de la humanitat.
“El Papa observa les ferides del món amb una mirada sempre benigna i bondadosa, donant-hi una resposta des de l’evangeli i des de la humanitat”
Des de la proximitat màxima amb el Sant Pare durant la seva visita a Barcelona, què li va comunicar? Quines emocions li va transmetre?
Jo estava més serè perquè ja havia treballat amb ell durant quatre anys al Dicasteri per als Bisbes, primer quan era bisbe del Perú i després com a prefecte. En la seva visita a Barcelona, es va allotjar al Palau Episcopal i vam poder conviure més com a germans. Vam esmorzar, dinar i sopar junts, vam resar a la capella junts. El Papa ens ensenya que viure en comunitat és molt bonic. I jo vaig poder admirar la comunitat que ell viu i la vaig compartir amb ell aquí al Palau Episcopal de Barcelona. Al Palau Apostòlic del Vaticà, el papa Lleó XIV viu en comunitat amb els seus dos secretaris, un del Perú i l’altre d’Itàlia, i són atesos per unes religioses que també venen del Perú. Que bonic, és com una família. Això ens ensenya a tots a viure més en comunitat i, malgrat les divergències, a intercanviar cadascú el seu punt de vista i a tenir una mirada positiva de l’altre. El Papa fa agradables aquests moments de comunitat, explica acudits, històries, i ho fa d’una manera molt distesa. És tan bonic i alhora tan humà. És un exemple de com viure i conviure amb les persones que tenim al costat.
“Vaig poder admirar la comunitat que ell viu i la vaig compartir amb ell aquí al Palau Episcopal de Barcelona”
Quin balanç fa de la visita del Papa? Quins són els fruits del viatge?
Nosaltres hem estat la terra on el Papa ha sembrat una llavor preciosa, que ara hem d’esperar que doni fruit. La llavor són els seus discursos i el nostre deure és llegir, meditar, compartir aquestes paraules que són molt boniques i que estic convençut que van arribar al cor de tothom. Una és pensar més en Déu, perquè aquest món no és sols material, sinó espiritual. Déu dona esperança més enllà de les misèries o dels encerts que pugui tenir aquest món. Per tant, cal pregar més, mirar més a Déu, alçar la mirada i mirar la Creu. La Creu és dolor i patiment però també és esperança i llum que il·lumina. En segon lloc, des de la Creu hem de mirar els pobres. Hem de construir un món des dels pobres, no des dels rics o la tecnologia. L’espectacle de la Sagrada Família va acabar amb una frase preciosa: “Primer l’amor, després la tècnica.” L’amor ens porta als més pobres per fer un món en fraternitat. I la tercera llavor de les moltes que ens ha deixat el Papa és sobretot la comunió, crear camins d’acostament als altres.
“Nosaltres hem estat la terra on el Papa ha sembrat una llavor preciosa, que ara hem d’esperar que doni fruit”
La comunió i la unitat de l’Església són les grans preocupacions de Lleó XIV. Com creu vostè que el Sant Pare ha viscut la crisi més recent amb els lefebvrians? Com s’està treballant per refer els llaços d’unitat?
Hi ha una trajectòria de molts anys d’intentar l’acostament i la unitat, però malauradament no hi hem arribat. Si un trenca la relació, no vol saludar-te ni donar-te la mà, no l’hi podem obligar, però certament genera molt patiment. El Papa ha estat valent, en el sentit que ell dona la mà, però els llença un missatge que ve a dir: Si no voleu venir i trobar-nos junts en Jesucrist, feu el vostre camí, però no digueu que sou Església catòlica. Tant de bo que poguéssim viure la comunió: “Pare, que tots siguin u, com nosaltres som u.” Fem camins ecumènics, d’acostament de totes les religions, però en aquest cas ha estat una separació molt greu, és una sagnia. Preguem perquè la comunió triomfi.
Aquest curs també ha estat molt significatiu a nivell personal per a vostè. El 21 d’abril va complir els 80 anys, una edat que eclesialment marca un punt d’inflexió perquè deixa de ser cardenal elector en un futur conclave. Sabem que el seu relleu al capdavant de l’arxidiòcesi de Barcelona està sobre la taula de la Santa Seu i que la seva sortida sembla imminent. Com afronta aquest moment?
En aquest moment, soc el bisbe en actiu més vell de la Conferència Episcopal Espanyola. Ja em toca. Estic esperant que el Papa digui qui és el meu successor. Espero que sigui el més aviat possible.
Com li agradaria que fos el seu successor a nivell personal i pastoral?
El que posin l’acceptarem i demano que sigui acceptat, com jo m’he sentit acceptat aquí: “Beneït el qui ve en nom del Senyor.” Estant al Dicasteri per als Bisbes, sempre dic que el mirlo blanco no existeix, que el que hem de fer és escollir el qui creiem que pot ser el millor. L’important és que respectem la persona, que hi treballem i hi col·laborem. El nostre deure com a creients és evangelitzar, i només podem fer-ho des de la comunió, i no des de la divisió. Hem d’anar més en comunió i treballar conjuntament per evangelitzar el món. Quan donem un missatge d’esperança, els joves responen. Notem avui dia com els joves busquen camins de llum i d’esperança i molts demanen el baptisme. L’any passat a França 18.000 persones van demanar el catecumenat i van ser batejades la nit de Pasqua. A Barcelona en van ser 200. És Déu que treballa malgrat les nostres falles.
“Notem avui dia com els joves busquen camins de llum i d’esperança i molts demanen el baptisme”
Mirant enrere des del seu nomenament a finals del 2015, vostè ha hagut de governar l’arxidiòcesi en anys de molta complexitat social, política i de pandèmia. Amb què es queda de tota aquesta experiència al capdavant de l’Església de Barcelona?
A Barcelona vaig pujar en un tren que estava en marxa, que tenia un pla pastoral. L’any següent en vam fer un de nou. Seguint les iniciatives que ens va donar el papa Francesc a Evangelii gaudium, vam establir cinc eixos de treball. Estic content de la feina feta, que és una feina que fem entre tots. M’agradaria que em recordessin com aquell que volia unir, que volia caminar amb els altres, perquè, com deia el papa Francesc, el bisbe ha d’anar davant indicant el camí, al mig acompanyant i compartint amb tothom, i darrere recollint els més pobres, els que es cansen i es desanimen. Me n’aniré molt content d’haver conegut aquesta diòcesi tan rica. He descobert que els catalans són gent d’una gran empenta, d’una gran preparació intel·lectual, que tenen la força de ser constructors. Si els catalans s’uneixen són la bomba atòmica, i així ho vam comprovar el 1992 als Jocs Olímpics i això ha succeït també en la visita del Papa i en la inauguració de la torre de Jesucrist. Això és Catalunya. Que no perdem aquest do que ens ha donat el Senyor de ser gent emprenedora i aquesta dimensió d’anar units. Si anem units, farem de Catalunya i Barcelona una cosa meravellosa, una bomba atòmica.
“Que no perdem aquest do que ens ha donat el Senyor de ser gent emprenedora i aquesta dimensió d’anar units”
Com valora les relacions que vostè ha tingut amb les autoritats civils i les institucions, especialment la Generalitat, l’Ajuntament, la Diputació, els partits polítics i, durant els quatre anys en què vostè va presidir la Conferència Episcopal Espanyola, també amb el govern espanyol?
No em puc queixar, no he tingut confrontaments, i les discrepàncies són normals. M’he sentit acollit. Amb uns he tingut més confiança que amb d’altres, però no puc fer res més que parlar bé tant de l’administració local com de l’autonòmica i la nacional. És veritat que en aquest moment tenim un govern que tranquil·litza una mica el nostre país de Catalunya i agraeixo el seu treball pel bé comú. El que hem de fer és pensar més en el bé comú que en el bé partidista i treballar per solucionar els problemes de la societat com són l’habitatge, la feina, la soledat. Ens hem de preguntar què hi podem fer tots plegats: el govern, els partits polítics, les institucions i els ciutadans, i que cadacú hi aporti els seus mitjans i les seves idees.
«El que hem de fer és pensar més en el bé comú que en el bé partidista i treballar per solucionar els problemes de la societat com són l’habitatge, la feina, la soledat”
Aquest 2026, Any Gaudí, podríem viure la seva beatificació? Què significaria aquest fet per a l’Església de Barcelona?
Tant de bo. Tots ho estem esperant. Després del viatge apostòlic, Antoni Gaudí és conegut arreu del món. Estan estudiant-ne un miracle, però si no és aquest en farà un altre, perquè cada vegada hi ha més gent que s’hi encomana, i arribaran ràpidament la beatificació i la canonització. De totes maneres, Antoni Gaudí ja és una figura que ha arribat al cor no únicament dels catalans sinó de tot el món. Tothom parla de Gaudí i de la Sagrada Família, no sols per l’art i la tècnica, sinó també per la seva vida i pel seu testimoni d’amor a Déu i als pobres.
El Vaticà ha obert una investigació preliminar al cardenal Cristóbal López Romero, arquebisbe de Rabat i amb una trajectòria molt vinculada a Catalunya. La investigació és arran de denúncies de presumptes agressions i comportaments inadequats cap a dones adultes. El cardenal salesià, defensant la seva innocència, s’ha apartat temporalment de les seves funcions pastorals per facilitar el procés. Com a germà en l’episcopat, com rep vostè aquesta notícia? Creu que la decisió d’apartar-se immediatament és la mostra que els mecanismes de transparència i protecció de l’Església estan funcionant amb el rigor que demana la societat?
Això és el més important. Cal aplicar els protocols i que la justícia digui si és veritat o no. Vaig trucar-li per telèfon i li vaig dir que pregava per ell. Hem de ser justos i exigents i responsables en els nostres actes, i si algú ens denuncia que sigui la justícia la que digui qui té la raó. Tant de bo que en tots els àmbits socials s’actués així. És l’única manera de resoldre aquest problema greus i dolorós.
“Hem de ser justos i exigents i responsables en els nostres actes, i si algú ens denuncia que sigui la justícia la que digui qui té la raó. Tant de bo que en tots els àmbits socials s’actués així”
