La Generalitat de Catalunya ha presentat el nou document del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa (CADR) sobre les savieses espirituals i religioses: La transmissió de les savieses espirituals i religioses avui.
El treball analitza els reptes i les oportunitats que planteja la transmissió de llegats espirituals i religiosos “en una societat cada vegada més plural, diversa i en transformació”. La presentació, el 13 de juliol, s’ha fet a la biblioteca de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL.
El text defensa una transmissió oberta, crítica i respectuosa amb la llibertat de consciència, i identifica els valors compartits de les tradicions religioses com un actiu davant els reptes socials contemporanis. Per tal d’afavorir la convivència en societats cada vegada més plurals, el document del Consell vol oferir unes primeres orientacions que ajudin a comprendre els canvis de la nostra societat, i facilitin un diàleg necessari entre la saviesa del passat i les inquietuds del present.
Aquest document s’adreça especialment a tres col·lectius clau: la comunitat educativa (en el seu sentit ampli, inclosa l’educació informal i de lleure), les comunitats religioses i espirituals, i l’Administració pública. També a la ciutadania en conjunt.
La Gna. Margarida Bofarull, delegada diocesana de Pastoral de Fe i Cultura de l’arquebisbat de Barcelona, forma part del CARD.
Entendre el passat i projectar el futur
Durant la presentació, la sociòloga i membre del Consell, Lena de Botton, ha destacat que el text vol ser un marc que permeti abordar el debat interreligiós i dins de la religió. La també autora del document ha contextualitzat que, en un món global, plural i interconnectat, “certament, els referents tradicionals espirituals i religiosos han perdut força, però hi ha una necessitat de cerca de sentit, de donar resposta a grans preguntes”.
Lena de Botton: «Hi ha una necessitat de cerca de sentit, de donar resposta a grans preguntes»
De Botton ha apuntat que “les societats necessiten entendre el passat per projectar-se en el futur i transmetre a altres generacions o altres membres valors i sabers per comprendre el món i donar identitat”. Per tant, el document es divideix en quatre preguntes: el perquè, el què, el com i el qui.
L’autora del document també ha remarcat que aquest identifica un conjunt de valors compartits presents en les diferents tradicions religioses i espirituals, com “la dignitat de la persona, la fraternitat, l’esperança, la pau, la compassió o la justícia”. “El document conté fragments de textos sagrats i de reflexions de savieses que recullen de forma diferent aquests valors i principis, i l’enorme coincidència que es dona”, ha emfatitzat.
Instrument per a reflexionar
El director general d’Afers Religiosos, Ramon Bassas, ha assenyalat que l’interès del departament és que el document “no quedi a les prestatgeries, ni físiques ni digitals”. “Que sigui un instrument per a reflexionar”, ha apuntat.
També ha comentat que el document neix arran d’una “crisi de transmissió de les savieses espirituals i religioses”. “Si no hi ha transmissió, no sabem què llegarem als nostres successors i de què els podrem advertir, de quins errors hem comès”, ha comentat.
Ramon Bassas: “Si no hi ha transmissió, no sabem què llegarem als nostres successors i de què els podrem advertir, de quins errors hem comès»
En la mateixa línia, el president del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, Francesc Torralba, ha comentat que aquesta crisi “és un mal comú de totes les transmissions espirituals i religioses”. Per això, la pregunta que s’ha fet el CADR és “què perdem i què guanyem d’aquesta no transferència de continguts?”.
El mateix Torralba ha respost que la major part de l’equip ha defensat que es tracta d’una “pèrdua de gran riquesa intangible, d’un patrimoni que s’ha anat transmetent, i que aquest trencament suposa la pèrdua d’un llegat”. Alhora, Torralba ha assenyalat que aquesta no transmissió implica una falta de “brúixoles morals” que aporten una “cosmovisió”: “Manera d’entendre l’home, la dona, el món, la mort, el més enllà, etc.”
Per cloure, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha reivindicat aquest patrimoni col·lectiu, que contribueix a enfortir la cohesió social, afavorir el diàleg i donar resposta als reptes d’una societat plural.
Durant la seva intervenció, Espadaler ha defensat que “el fet religiós no ha de quedar circumscrit únicament a l’àmbit privat, sinó que també pot tenir una expressió legítima en la vida pública”, sempre des del respecte a la pluralitat i a la convivència democràtica.
Ramon Espadaler: “El fet religiós no ha de quedar circumscrit únicament a l’àmbit privat, sinó que també pot tenir una expressió legítima en la vida pública”
En aquest sentit, el conseller ha destacat que “el fet religiós aporta valors positius a la convivència” i forma part del patrimoni cultural i humà del país.