Les paraules de Jesús “era foraster i em vau acollir” sempre tocaran la nostra consciència de ciutadans del món i ens faran descobrir que tots som germans i compartim la mateixa dignitat humana. A Magnifica humanitas, el papa Lleó diu que la situació dels migrants i refugiats exigeix una resposta que miri les persones, afronti les causes que les obliguen a marxar i vagi més enllà de la gestió de fluxos.
I afegeix que d’aquí neix una exigència doble de justícia social: oferir vies segures i legals, una acollida respectuosa i possibilitats reals d’integració; i promoure, al mateix temps, el dret a romandre a la pròpia terra, treballant perquè ningú no hagi d’abandonar la seva llar per manca de pau, seguretat o condicions dignes de vida, per les desigualtats econòmiques o pels efectes de la crisi climàtica.
Els cristians hem de posar cor i ulls a la migració com a fenomen que demana noves actituds d’empatia i respostes d’acollida valentes, encara que això ens suposi incomprensions personals i rebuig social. Tornant de Lampedusa, el papa Lleó té el coratge d’ajudar-nos a prendre postura davant la migració forçosa, i així ho ha escrit: “Els morts al Mediterrani són víctimes, bé sigui de decisions preses, bé sigui de decisions omeses: el desinterès pel bé comú i la corrupció en els llocs de procedència, un sistema econòmic mundial que genera pobresa i exclusió, la por que fomenta prejudicis i menyspreu, el pensament que aquests problemes no ens competeixen, els càlculs criminals de qui es lucra a costa del drama dels altres, el pas lent i difícil d’una mera gestió de les emergències a l’elaboració de polítiques orgàniques i compartides.”