La regularització extraordinària de migrants és una bona notícia, perquè permet una vida digna a tantes persones que ja viuen entre nosaltres però que en moltes ocasions ho fan als marges de la societat. L’Església des del minut zero ha estat impulsant aquesta iniciativa i des del minut u l’ha estat acompanyant. Nombroses entitats catòliques com Càritas han estat el suport necessari davant l’excés de burocràcia i la bretxa digital.
El papa Lleó XIV es mostra contundent en la defensa de la dignitat de les persones migrants i en la denúncia profètica de les polítiques xenòfobes i els discursos d’odi. A l’exhortació apostòlica Dilexi te, afirma que “el mateix Crist va viure entre nosaltres com a estranger. Per això, l’Església sempre ha reconegut en els migrants una presència viva del Senyor” (núm. 73). A l’encíclica Magnifica humanitas, afegeix que “la justícia social exigeix mirar les persones i els pobles començant pels que són més vulnerables: els pobres, els migrants, els refugiats” (núm. 78).
Aquesta mirada és la “prioritat evangèlica” que cal difondre. En la seva visita a les Canàries, Lleó XIV també es va fer ressò d’un altre punt important de la Doctrina Social de l’Església: “També existeix el dret a no haver de migrar: el dret a romandre a casa teva sense fam, sense guerra, sense persecució, sense violència, sense que la terra es torni inhabitable, sense que la corrupció robi el pa dels pobres, sense que les armes destrueixin el futur dels infants.”