Hi ha fragments de l’Evangeli que necessiten ben pocs comentaris, i aquest és un d’ells. En efecte, és el mateix Senyor qui comenta la paràbola que ell ha proposat als deixebles i a la gentada que l’escoltava. Tot i així, només la comenta als deixebles: “Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne, però a ells, no. Als qui tenen, Déu els donarà encara més i en tindran a vessar.”
Hi ha una lògica estranya en l’Evangeli, aparentment fins i tot contradictòria. Encara no fa dos diumenges que sentíem proclamar: “Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els qui per causa meva l’hauran perduda, la retrobaran.” I, avui, se’ns diu: “Als qui tenen, Déu els donarà encara més i en tindran a vessar; però als qui no tenen, els prendrà fins allò que els queda.” Si ho ajuntem matusserament podríem dir quelcom com: als qui donin la vida, als qui la perdin, encara se’ls traurà el poc que tenen… ja es veu que això no pot ser. I, precisament, per evitar aquestes matusseries, cal escoltar l’Evangeli com a deixebles i demanar al Senyor Jesús una vegada i una altra: “Ajudeu-nos a comprendre el sentit de les Escriptures”, per tal que siguem com “aquells que han sentit la predicació del Regne i l’han entesa”, i per això puguem donar fruit.
L’actitud d’escolta és la contrària a les que les tres llavors que no germinen simbolitzen: escoltar sense entendre; escoltar sense arrelar i ofegar l’escolta. No entendre no es dona per causa de falta de llums: l’Evangeli no és només per a un grup d’iniciats, de molt intel·ligents, d’elits. No entén l’Evangeli qui no sintonitza amb ell; qui és incapaç de parlar el seu llenguatge; és així com no s’entén l’Evangeli, per mancança de cor, d’humilitat, de senzillesa. L’escolta no arrela quan no és constant, quan deixa de banda l’estat emocional que provoca sentir el Senyor i es disposa a perdre la vida per Ell; quan respon en moments de sacrifici i d’estretor. De cara a seguir Jesús, l’emotivitat pot ser necessària, però de ben segur que és insuficient. Finalment, la paraula escoltada és ofegada quan qui la sent només està pendent de si mateix i s’escolta només a si mateix.
Tres actituds que ens tanquen a comprendre l’Evangeli: dessintonitzats, inconstants i recentrats. I tot això, encara que sembli que així es posseeix molt i es té la vida sota control, no té cap mena de pes davant Déu. En canvi, qui escolta des del cor, amb constància i obert a l’altre que parla, encara que sembli que no viu, ja que perd la vida, la guanya i Déu li’n donarà encara més i en tindrà a vessar.
Perdoneu-me: no calia comentar res, però havia de dir alguna paraula.