Aquest llibre sapiencial forma part dels textos deuterocanònics, textos conservats en grec, datats majoritàriament en l’època hel·lenística i que no formen part del cànon hebreu, així com tampoc d’algunes branques del cristianisme. Tradicionalment, el llibre ha rebut el nom d’Eclesiàstic, l’origen del qual es pot trobar en la titulació conservada en diversos manuscrits de la Vulgata, fent referència al gran ús que va tenir en el marc de les primeres comunitats cristianes (εκκλεσίαι – ekklesíai). La descoberta d’alguns fragments a Qumram i de dues terceres parts del text a la Guenizà del Caire va confirmar que l’original havia estat escrit en hebreu, tal i com ho expressa el traductor en el pròleg. En els documents hebraics, la manera de referenciar el text era precisament a través del seu autor, Jesús, fill de Sira, d’aquí la referència com a Siràcida, com a Ben Sira o Fill de Sira. És possiblement l’únic llibre de l’AT amb una autoria clara. Sembla que el llibre el va escriure a Jerusalem durant la primera meitat del segle II aC, en l’època anterior a la revolta macabea. El seu mestratge era conegut i reconegut en aquell moment, com revela el seu text i el ser citat en els textos rabínics i en el Talmud. I és que els seus consells de saviesa per a les noves generacions permeten conèixer les inquietuds del moment i dialogar en com han anat canviant amb el pas del temps, amb passatges plens d’actualitat.
“En aquest llibre hi ha escrites instruccions plenes d’intel·ligència i de saber. L’ha redactat Jesús, fill de Sirai net d’Eleazar, de Jerusalem, el qual hi ha abocat, com pluja abundosa, la saviesa del seu cor” (Sir 50,27).