Els noms dels Papes són triats pels personatges escollits als conclaves per portar el nom de la seva dignitat. I solament aquest detall marca una perspectiva apassionant com a motiu d’estudi.
Que el nom de Lleó hagi estat catorze vegades elegit no deixa de sobtar i la documentació vaticana explica extensament motius i fets atribuïts als seus “Lleons”, tot recordant, primerament, que el Lleó més emblemàtic de l’antiguitat cristiana és el que representa i acompanya l’evangelista sant Marc.
Dels catorze sants pares que han portat aquest nom, que van des del segle V fins a l’actualitat, es coneixen set imatges de goigs diferents, tots d’estampació moderna a partir del segle XIX, encara que els seus versos fan referència a les històries que els poetes han volgut explicar.
Sant Lleó I o Lleó el Magne, que va viure entre els anys 400 i 461, és qui té més goigs impresos des del segle XIX, i van ser gestionats per barcelonins. El del 1873 va ser firmat per Pau Parassols, sacerdot, historiador i reconegut erudit i poeta que va cultivar centenars d’estudis. Els versos dels seus goigs remarquen àmpliament les intencions per anul·lar la influència d’Àtila al seu moment, com de diverses heretgies. També va aprovar els cànons del Concili de Calcedònia. Octavi Saltor és el poeta que n’ha fet l’edició més moderna, del 1950, acompanyada de partitura.
El papa Lleó II, que visqué cap a l’any 682, va merèixer que un gogista anònim fes publicar a Barcelona entre el 1875 i el 1890 un full bonic. S’hi explicava com va voler combatre les idees que circulaven sobre la naturalesa de Crist, que devia ser solament humana o solament divina. També va retornar la unitat a l’Església de Ravenna.
Sant Lleó IX, històricament situat a la primera meitat del segle XI, va tenir uns goigs fets a Barcelona per la tipografia Tasso al segle XIX. Narren que va convocar concilis a Roma, Reims i Alemanya, als quals es personava sempre, i es va enfrontar a llombards d’idees heretges.
Finalment acaben de publicar-se uns primers goigs al papa Lleó XIV amb tota una història darrere. Mn. Sebastià Codina, infatigable poeta de goigs des de Vacarisses, va escriure els actuals que no va poder veure publicats en paper per la seva mort, el 2 de gener d’aquest 2026. Ara, sortosament, els Amics dels Goigs els imprimeixen i difonen amb aquesta maquetació, partitura i una nota històrica extreta de L’Osservatore Romano del 8 de maig del 2025, dia de la seva proclamació.
Són els nostres “Lleons”, braus i encantadors, recordats en goigs!