Sovint la forma de vida que ens proposa l’Evangeli és molt més senzilla que les complicacions amb què nosaltres mateixos ens emboliquem. Cerquem la felicitat en ves a saber quines aspiracions, quan el fet d’obrir els ulls cada dia, de viure, de somriure, de gaudir de salut, d’estabilitat, d’una bona estona amb els qui estimem, o una bona estona de solitud amb un mateix i amb Déu, són d’aquelles coses revelades als senzills i amagades als savis i entesos d’aquest món. Hem d’aprendre a veure-les i valorar-les per ser feliços.
Fa bo d’escoltar, gairebé a l’inici d’aquest estiu, la invitació de Jesús: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar.” Un cop acabat el curs escolar i acadèmic, on molts posem el ulls ens unes possibles i merescudes vacances, l’oferta de Jesús cal que sigui tinguda en compte perquè no és gens menyspreable.
“Tots els qui esteu cansats i afeixugats…” Jo crec que aquí hi entrem tots, perquè el ritme i l’acceleració que vivim en l’actualitat no és banal. Cansament físic, hores de feina, la calor, cansament produït per tant dolor, físic o fruit d’una malaltia però també moral, de veure un món ferit que no es posa d’acord ni sap arribar a un mínim acord de pau. Cansament d’estar tot el dia connectats virtualment a una realitat que només existeix en una pantalla. Cansament d’un món superficial on cal aparentar un benestar que desitgem però que no tenim. Cansament espiritual de sentir un buit, de veure que les relacions amb els nostres familiars i amics a vegades es fan difícils i els malentesos poden convertir-se en punts de no retorn. Cansament de caure i aixecar-se un cop i un altre, de sentir-se sol, que el patiment esdevingui massa feixuc i no sapiguem trobar brins d’esperança… A tots aquests, a tots nosaltres, Jesús ens diu: “Veniu a mi.”
“Que jo soc benèvol i humil de cor.” Potser és això el que ens manca: més bondat al cor, més bondat al món. Una bondat veritable, aquella que realment desitja el bé i no el propi interès, que sap veure i potenciar l’empremta de Déu en cada persona, en cada esdeveniment, en cada realitat. Una bondat que no aspira més que a fer el bé, sense veure en l’altre un rival o un competidor. Potser si descobríssim aquesta bondat en el nostre cor, aquest realment trobaria el repòs anhelat. Perquè molts dels impulsos i motivacions que ens mouen, tot i que semblin naturals i legítims, ens limiten i esgoten.
Aconseguir un cor benèvol i humil, com el de Jesús: una tasca per a aquest estiu que ens farà trobar el veritable repòs. Bon estiu!