El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, ha promulgat, amb data de 22 de juny, el nou Directori diocesà per al discerniment, admissió i formació dels candidats al diaconat permanent, un document que estableix el marc normatiu i pastoral per a l’acompanyament, la selecció i la preparació dels futurs diaques permanents de la diòcesi.
Aquest directori neix de la voluntat de reforçar la presència i el servei del diaconat permanent en la vida de l’Església de Girona, tot garantint un procés de discerniment rigorós i una formació integral dels candidats. El text recorda que el diaconat permanent, restablert pel Concili Vaticà II, és un ministeri propi dins el sagrament de l’orde i constitueix un signe visible del servei de Crist en els àmbits de la Paraula, la litúrgia i la caritat.
El document determina les condicions d’admissió dels candidats, tant pel que fa a la seva vida cristiana, matrimonial, familiar i eclesial com a la seva maduresa humana, espiritual i pastoral. Així mateix, el Directori defineix el procés formatiu i subratlla que l’admissió a aquest itinerari no comporta cap dret a rebre l’ordenació diaconal, ja que tot el procés té com a objectiu principal el discerniment de la vocació.
El text dedica també un apartat als drets i deures dels diaques permanents, incidint en la necessitat de la formació permanent, la comunió amb el bisbe i el presbiteri, i el compromís amb una vida de servei, pregària i testimoniatge cristià.
Amb aquesta iniciativa, el Bisbat de Girona vol oferir un marc estable que afavoreixi el creixement d’aquest ministeri i contribueixi a l’enriquiment de la vida pastoral de les comunitats cristianes de la diòcesi. El nou Directori entra en vigor de manera immediata i serà d’aplicació en tots els processos d’admissió i formació dels candidats al diaconat permanent.
Què és el diaconat permanent?
El diaconat permanent és el primer grau del sagrament de l’orde. Els diaques són ordenats no per al sacerdoci, sinó per al ministeri del servei, i exerceixen la seva missió en tres àmbits principals: l’anunci de la Paraula de Déu, el servei de la litúrgia i l’atenció als més necessitats.
Poden proclamar l’Evangeli i predicar, desenvolupar una àmplia tasca pastoral i caritativa en les parròquies i altres àmbits de la vida diocesana, administrar el baptisme, assistir i beneir matrimonis i presidir exèquies i altres celebracions litúrgiques.
A diferència dels preveres, els diaques permanents poden ser homes casats si han contret matrimoni abans de l’ordenació. Aquest ministeri, restaurat pel Concili Vaticà II, expressa de manera especial la dimensió de servei de l’Església, seguint l’exemple de Crist, que «no ha vingut a ser servit, sinó a servir» (Mt 20,28).