“Ibrahim, Blessing, petita Desirèe…” En una basílica plena d’homes i dones originaris de molts països del món, juntament amb aquells que els han acollit i s’han compromès per la seva integració, han ressonat els noms dels que no van aconseguir creuar el mar. “Morint d’esperança“ és una vetlla de pregària organitzada a la basílica de Sant Just i Pastor per la Comunitat de Sant’Egidio, juntament amb organitzacions que treballen cada dia per donar un futur als que arriben al nostre país (Migra Studium, Càritas diocesana de Barcelona, Justícia i Pau i el Secretariat diocesà de Pastoral amb Migrants de l’arquebisbat de Barcelona).
En un acte commovedor i amb una nombrosa presència s’han recordat les 77.000 víctimes dels viatges per mar i terra a Europa des del 1990 fins avui. En els primers mesos del 2026, hi va haver 1.681 víctimes, el 28,8% de les quals eren dones i nens. També cal destacar que, malgrat una disminució de les arribades en els darrers anys, el nombre de morts ha augmentat, amb una mort per cada 47 intents de creuar el Mediterrani o l’Atlàntic, segons els càlculs de l’OIM. Aquesta tragèdia, amb el seu enorme cost humà, ha de sacsejar la consciència d’Europa.
“La pregària ‘Morir d’Esperança’ és un moment per fer una pausa i examinar la nostra consciència, tal com va demanar el papa Lleó a les illes Canàries”, ha comentat Jaume Castro, responsable de la Comunitat de Sant’Egidio a l’inici de l’acte. “Un examen de consciència pels països dels quals fugen els migrants, perquè hem de trobar camins cap a la pau. Un examen de consciència per a nosaltres, els europeus, que hem tancat moltes de les nostres fronteres. Com a Comunitat de Sant’Egidio, demanem a Europa que adopti corredors humanitaris per ampliar les rutes legals i facilitar l’arribada segura de migrants i refugiats als nostres països.”
Mencionant la crida que el papa Lleó XIV va fer a les Canàries s’ha recordat la necessitat que sigui reconegut “el dret a buscar refugi quan la vida està amenaçada”, així com “el dret a no haver de migrar: el dret a romandre a casa sense fam, sense guerra, sense persecució, sense violència, sense que la terra esdevingui inhabitable, sense corrupció que robi el pa als pobres, sense armes que destrueixin el futur dels infants”. “Per cada dona, home, ancià o jove que busca la salvació, continuarem lluitant per l’obertura i l’ampliació de l’accés legal a Europa. Continuarem acollint i integrant aquells que tenen molt a ensenyar-nos, i a través dels seus ulls i les seves ferides, revelarem l’engany dels murs i les barreres, així com la inhumanitat del que avui s’anomena remigració.”
Durant la vetlla, presidida pel bisbe de Lleida, Mons. Daniel Palau, s’han recordat alguns dels noms dels morts i desapareguts i s’han encès espelmes en la seva memòria. “Morir d’esperança” —que es celebrarà en altres ciutats europees en els propers dies— es va promoure per garantir que el sofriment dels qui busquen protecció a Europa no s’oblidi, que no ens resignem ni ens acostumem a les tragèdies, sinó que ens comprometem amb un món més humà i just.