En el centenari de la mort d’Antoni Gaudí, la seva presència és més gran que mai a la ciutat on va néixer. Vint-i-un metres d’altura i set metres d’ample de mural fan del rostre del venerable Gaudí una companyia immesurable. Amb els pinzells, l’autor de la pintura, el muralista i arquitecte Jonatan Carranza, conegut pel seu nom artístic de Sojo, ha aconseguit expressar la serenor de l’arquitecte universal.
Una mà sobre el cor i l’altra sostenint una imatge del temple de la Sagrada Família, però al mateix temps en posició de donar, més la mirada de Gaudí a qui l’observa, del carrer estant, destaquen en aquest retrat a la vista de tothom. Omple, així, de vida i valors humans, la façana de la residència universitària de la parròquia de Sant Joan.
A escassos deu minuts a peu, a la placeta a tocar de l’església de la Prioral de Sant Pere de Reus, una escultura d’Antoni Gaudí de bronze que fa gairebé dos metres d’altura representa l’arquitecte treballant al seu taller una maqueta de la façana del santuari de Misericòrdia. Aquest va ser un treball que no es va acabar realitzant, però sobre el qual Gaudí va realitzar uns esbossos. Joan Serramià, l’escultor i joier, autor de l’escultura de Gaudí, va voler rescatar aquest encàrrec que, si s’hagués materialitzat, hauria deixat a Reus una obra del cèlebre arquitecte.
Ara és ell, Joan Serramià, qui ha conclòs una sòlida caracterització d’Antoni Gaudí, a l’entrada del temple on Gaudí va ser batejat. D’ençà de la seva col·locació, fa uns dies, al peu del campanar de la Prioral, és un continu de gent que hi passa i, molts, per fer-s’hi una foto. Ho faciliten els esglaons esculpits a la base de l’escultura, una pedra gegant que va ser donada per la Junta Constructora de la Sagrada Família.
Unes avellanes, un rosari i el seu barret, sobre una banqueta al costat del cavallet que sosté la façana de l’església de la Misericòrdia, completen el conjunt escultòric que l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, beneeix el 26 de juny a les 19.15 h, just abans de la celebració de l’Eucaristia en honor al patró de la ciutat.
El mural gegant
Quan Sojo, que és fill de Càceres, va rebre l’encàrrec del mural de Gaudí a Reus, es va posar a investigar “profundament, com era Antoni Gaudí com a persona. He descobert el Gaudí infant, lligat a Reus i al Camp de Tarragona, el seu interès per la natura… L’he descobert des de dins”, expressa l’autor del mural. Llegint i documentant-se, Sojo diu que ha pogut “entendre les motivacions, l’interès i la persona de Gaudí, i això és el que he volgut plasmar. He tractat de traslladar una imatge de Gaudí com a persona”.
El muralista va entendre “la importància de Reus en la vida de Gaudí”. Llegint les biografies publicades, “em semblava molt interessant veure que Gaudí dominava totes les arts de l’arquitectura: vidre, ceràmica, forja… Venint de família de diverses generacions de calderers, com no havia de desenvolupar tot el que ha fet de forja, mobiliari…? Sense aquest passat en la caldereria i sense tot el seu contacte i vincle amb la natura, no hauria fet el que va fer!”.
Sojo ja sentia fascinació per l’arquitecte. “He tingut la sort d’anar visitant Barcelona en diferents moments i he pogut veure la Sagrada Família en diferents fases de construcció. Sempre m’ha impressionat l’obra de Gaudí, artísticament i arquitectònicament”, comenta.
Dissabte 6 de juny, el mural va ser presentat oficialment amb una inauguració amb les autoritats. A l’acte hi va ser Maria Teresa Gaudí, que presideix l’associació Amics de Gaudí de Reus, impulsora del mural, amb el suport de l’ajuntament de la ciutat i la Diputació de Tarragona, entre d’altres entitats i empreses.
Pau i sinceritat
Enfilat a la bastida, Jonatan Carranza ha passat una quinzena de dies perfilant el traç de la imatge d’Antoni Gaudí, cercant aquesta serenor, pau, la sinceritat de la persona que hi havia al darrere dels treballs monumentals de la Pedrera, de la Casa Batlló, de la Sagrada Família.
En els seus dies d’activitat, Carranza ha pogut recollir també les impressions de la gent. Explica que, “amb el contacte amb els veïns, he pogut comprovar que la gent està contenta de tenir aquesta millora al barri. La percepció és que, a través de l’art i la cultura, es millorava l’espai, el carrer”. “El mur ha passat —diu— de ser un espai gris a ser un espai que parla, que transmet alguna cosa positiva i que per a la gent ha estat motiu d’alegria. He pogut comprovar que he aconseguit que el mural remogui per dins, perquè la gent té un sentiment molt positiu vers Gaudí. I m’interessa haver apropat la figura de Gaudí i en to positiu.”
La ubicació triada, afegeix l’artista, “és un lloc amb molta vida, per la parròquia i el mercat central, al cor de la ciutat. M’ha cridat l’atenció la parròquia com a centre religiós i cultural. Hi he arribat a veure reunions de veïns. Com a emplaçament de la ciutat que gaudeix d’una vitalitat crec que aquest és un lloc excepcional i, tenint en compte que havia de plasmar la figura de Gaudí amb els seus valors culturals, identitat, crec que no podia ser més encertat el lloc”.