Les Filles de la Caritat de la Província Espanya Est han presentat a Barcelona la seva memòria Improntas 2025 – Catalunya, en el marc d’una denúncia pública sobre un aspecte invisibilitzat de la crisi d’habitatge: la situació de les persones en vulnerabilitat i pobresa extrema.
Amb el títol El problema de l’habitatge del qual ningú et parla, les religioses alerten que l’actual debat social i polític no està incorporant els qui es troben a les capes més invisibles del sistema, on l’accés a l’habitatge no es pot desvincular d’una intervenció social intensa, sostinguda i finançada adequadament.
Segons les Filles de la Caritat, la crisi d’habitatge s’està diagnosticant principalment des de la “normalitat”, deixant fora una part rellevant de la societat. Aquest enfocament parcial invisibilitza les persones en vulnerabilitat i, especialment, les que ja es troben en pobresa extrema, que pateixen un deteriorament accelerat de les condicions de vida.
“Baixar cap a la pobresa extrema és cada vegada més ràpid, però sortir-ne és molt més complex i costós, tant econòmicament com socialment”, adverteix Ricardo Torregrosa, director executiu de l’acció social de Filles de la Caritat Espanya Est.
En aquest context, subratllen que l’habitatge, per si mateix, no és una solució suficient: per a les persones en pobresa extrema, l’accés real passa per combinar allotjament amb acompanyament social.
A Catalunya, les Filles de la Caritat han invertit més de 12 milions d’euros en intervenció social durant el 2025, amb un equip format per 231 professionals, 505 persones voluntàries i 13 germanes, acompanyant 3.814 persones en situació de vulnerabilitat i pobresa extrema.
A l’àmbit residencial, l’entitat disposa de recursos d’inclusió que evidencien la dificultat de l’accés al mercat:
- Preu mitjà d’una habitació a Barcelona: 550 €
- Preu d’habitatge per a persones acompanyades: 1.135 € (amb una mitjana de mercat de 1.277 €)
Aquestes xifres contrasten amb ingressos com l’Ingrés Mínim Vital, que a Barcelona se situa al voltant de 508–805€ per llar, fent pràcticament impossible accedir al mercat sense suport.
L’organització denuncia que el sistema actual presenta infrafinançament en els recursos dirigits a la pobresa extrema, cosa que obliga les entitats socials a sostenir amb fons propis una part significativa de la intervenció.
A més, adverteixen que aquesta situació genera una dinàmica preocupant:
- Augment de la vulnerabilitat estructural
- Major pressió sobre els recursos socials
- Risc de cronificació de la pobresa extrema
“Estem sostenint situacions que haurien de ser responsabilitat pública, en un context on cada vegada més persones cauen en els darrers esglaons del sistema”, explica Ricardo Torregrosa.
Davant aquesta realitat, les Filles de la Caritat reclamen una resposta conjunta:
- Administracions públiques: finançament suficient i intervenció específica per a vulnerabilitat i pobresa extrema
- Empreses: implicació des de les seves polítiques socials i laborals
- Societat: major consciència sobre aquesta realitat invisibilitzada
L’entitat insisteix que intervenir a temps en la vulnerabilitat és clau per evitar la caiguda en pobresa extrema, i és més eficient tant socialment com econòmicament.