No hi ha dubte. Durant els darrers tretze mesos, Robert Francis Prevost ha après a ser Papa. Gran capacitat d’escolta, empatia amarada de serenor i pau interior, gestualitat mesurada… Un carisma que ha posat de manifest obertament a la seva estada de trenta-sis hores a Catalunya, i molt especialment a la visita a la parròquia de Sant Agustí, situada en un dels barris més conflictius de la ciutat: el Raval. Aquí, a més d’haver pogut reunir-se amb la comunitat agustina, ha conegut algunes iniciatives de caritat i assistència diocesanes adreçades als col·lectius més exclosos de la societat.
I és que tal com deia fa unes setmanes al nostre setmanari el P. Denis Pineda, prior de la comunitat dels agustins a Barcelona, “ho sabíem d’abans, però com més anem coneixent-lo ara, més ens adonem que els cardenals no en podien haver triat cap de millor. O més aviat: sembla que Déu mateix el va triar i va anar preparant-lo pacientment per a aquesta gran missió de ser servent dels servents de Déu. La seva experiència de govern com a prior general de l’Orde, el seu esperit missioner forjat en anys de missió al Perú, el seu sòlid recorregut acadèmic i pastoral: tot això conflueix en una figura d’excepció, en el moment just”.
“Cridats a estimar Déu, i per amor a Ell, als nostres germans, som també enviats a sortir per trobar-nos amb tothom”, va proposar el papa Lleó.
