Lleó XIV venerant la Moreneta al cambril. Montserrat ha estat l’únic santuari marià on el Pontífex ha pelegrinat durant aquest viatge apostòlic. | Foto: EFE-Quique García

Lleó XIV mostra la pulsió agustiniana de la unitat i la comunitat a Montserrat

Res del Sant Rosari al cor espiritual de Catalunya

“Maria, la Mare de Déu, és fonamental en la vida de tot cristià”, va expressar el papa Lleó a l’abadia de Montserrat, tot remarcant que davant la Mare “se susciten els sentiments més nobles d’una persona i les conversions més profundes”. Com estava previst, dimecres 10 de juny al migdia el Sant Pare va culminar el seu pelegrinatge marià a l’abadia de Montserrat, la casa pairal de Catalunya, en un acte, el res de Sant Rosari, que va congregar unes 8.000 persones i que li va servir per posar l’accent en la unitat i en la comunitat. Lleó XIV va esdevenir, així, en el segon Pontífex de la història que visita Montserrat després que ho fes sant Joan Pau II el 7 de novembre de 1982. Tot i que des de l’abadia es va informar que tretze anys abans, l’any 2013, l’havia visitat d’incògnit quan de cap manera podia imaginar que seria pastor de l’Església universal i només era Robert Francis Prevost.

El Papa es va mostrar “content de poder venir als peus de la Moreneta per encomanar-li, ple de confiança en la seva intercessió maternal, el meu servei petrí i la missió de l’Església en el món que clama demanant justícia i pau. La Moreneta sempre m’ha acompanyat”. En efecte, Lleó XIV va recordar els seus anys de missioner en la dècada de 1990 com a impulsor i rector a la parròquia de Montserrat, a Trujillo (Perú), on ja va iniciar aquesta devoció. De fet, en l’àpat posterior amb la comunitat va confiar als monjos que des d’aquella època porta sempre amb ell una petita imatge de la Moreneta. El papa Lleó va estar flanquejat en tot moment al presbiteri pel bisbe de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez García, i pel pare abat de l’abadia de Montserrat, Manel Gasch i Hurios, mentre estava envoltat de la comunitat benedictina, l’Escolania de Montserrat i diverses desenes de bisbes. El fet de trobar-se entre religiosos —Prevost és agustí, fra Xabier és dominic i el P. Gasch és benedictí— ha contribuït al clima de familiaritat en un acte on es va transparentar la dimensió espiritual, litúrgica i simbòlica del lloc.

“La Mare de Déu ens convida a reconèixer els germans i germanes, sense que ningú no que-di exclòs”, va destacar Lleó XIV en el comentari posterior.

Feu un comentari

×
×