Aquesta setmana hem vist al Seminari de Barcelona una imatge ben significativa: bisbes, teòlegs i joves asseguts al voltant de la mateixa taula, formant grups de reflexió horitzontals, per aprendre mútuament de les diferents mirades sobre la realitat mediterrània.
La presència del papa Lleó XIV a Barcelona per beneir la torre de Jesús de la Sagrada Família ha motivat que aquest any s’organitzés conjuntament, també a Barcelona, la trobada de bisbes de la Mediterrània coneguda com a Med 26 i la trobada de la Xarxa de Teologia de la Mediterrània (RTMed), impulsades ambdues estructures pel cardenal de Marsella, Jean-Marc Aveline. Aquest afirmava en la seva ponència: «La Mediterrània és prou estreta per no separar-nos i prou ampla per no confondre’ns.»
JEAN-MARC AVELINE: «La Mediterrània és prou estreta per no separar-nos i prou ampla per no confondre’ns»
El papa Francesc, després del Sínode de l’Amazònia, li va encomanar fer de la Mediterrània no un mur de separació, sinó un espai de comunió des del qual elaborar una teologia que tingués aquest mar com a “lloc teològic”. De la mateixa manera que es va crear una conferència episcopal de l’Amazònia, el Papa volia crear una estructura que posés en relació les diòcesis banyades per les mateixes aigües, de manera que poguessin reflexionar plegades sobre els seus reptes comuns.
Els dies 10, 11 i 12 de juny han reunit uns 60 bisbes de tots els països de la Mediterrània, 60 teòlegs i 80 joves cristians de diversos països mediterranis, amb presència de jueus i musulmans. L’any passat havia sortit de Barcelona el ”vaixell de l’esperança” (“Bel-espoir”), un petit vaixell on joves de tots els països mediterranis conviurien tot donant la volta per les 5 rives del Mediterrani.
Entre els bisbes hi destacaven els cardenals de Rabat i d’Algèria, juntament amb la resta de bisbes del Magrib, així com el cardenal prefecte del Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, Michael Czerny; el cardenal George Jacob Koovakad, nomenat recentment prefecte del Dicasteri Pontifici per al Diàleg Interreligiós; i Fabio Pace, bisbe Secretari del Dicasteri per a la Promoció de la Unitat dels Cristians i del Diàleg amb el Judaisme. L’arquebisbe de Barcelona feia d’amfitrió, acompanyat pel de Tarragona i el bisbe de Sant Feliu.
Els bisbes han dedicat la seva reunió particular a discutir possibles formes de col·laboració entre les diòcesis, l’acollida de les persones migrants en trànsit i l’acompanyament d’adults que demanen el baptisme. En les conclusions del seu treball, el bisbe de Tunísia esmentà la proposta d’organitzar un Sínode de Bisbes de la Mediterrània, a imatge del de l’Amazònia.
Els teòlegs, per la nostra banda, hem estat treballant sobre la qüestió de la reconciliació i la “teologia de la ferida”, perquè la Mediterrània ha estat un lloc on s’han produït moltes ferides i hi ha hagut moltes morts: per les guerres del passat i pel tancament de fronteres en l’actualitat. Per aquest motiu vam voler que les dues ponències teològiques giressin entorn de la reconciliació. L’Armand Puig, president de l’agència del Vaticà per la qualitat de les universitats eclesiàstiques, presentà el simbolisme de la reconciliació en referència a la Sagrada Família, i l’Antoni Pou, monjo de Montserrat, mostrà el paper dels monestirs com a espais d’acollida i reconciliació.
El grup va tenir l’honor de ser rebuts en audiència privada amb el papa Lleó i de rebre la visita del President de la Generalitat, Salvador Illa. La trobada ha estat un èxit, i l’experiència espiritual, visual i sonora, viscuda dins de la Sagrada Família serà explicada amb admiració a tots els racons de la Mediterrània.