L’agenda del papa Lleó a Catalunya ha estat molt intensa, i tothom esperava amb molta il·lusió el gran acte de la benedicció i inauguració de la torre de Jesucrist, aquest dimecres.
A l’exterior de la basílica, quatre mil persones es preparaven per viure aquest moment. A partir de les quatre de la tarda, començaven a arribar els primers fidels que havien aconseguit entrada per seure a l’exterior del temple, tot i que als carrers propers a la basílica també molta gent s’acostava per poder veure, encara que fos de lluny, el moment en què s’il·luminaria la torre.
Faltaven quatre hores perquè comencés l’eucaristia presidida pel papa Lleó, però ja es respirava a l’ambient que seria un dia històric.
Així ho estava vivint el Borja, de la parròquia de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, de Barcelona: “És emocionant ser aquí. M’agrada molt aquest Papa: transmet pau, seguretat, alegria, entusiasme… espero que aquesta visita m’ajudi en el meu creixement personal.”
A poc a poc, però de manera continuada, s’anaven omplint les cadires disposades a l’exterior de la basílica. I entre els fidels, una nena de 9 anys, la Blanca, se’ns acostava per ensenyar-nos una cosa ben especial: una postal que havia fet del papa Lleó amb la seva imatge i un missatge de benvinguda i d’estimació.
Entre els fidels també trobàvem banderes peruanes perquè, no ho oblidem, el papa Lleó té doble nacionalitat: nord-americana i peruana. La Lucero, peruana establerta a Barcelona des de fa molts anys, havia aconseguit una entrada i no s’ho acabava de creure: “És un somni ser aquí. És el primer cop que veig el Papa, i a sobre és peruà! Estic molt emocionada.”
Tan bon punt les pantalles ensenyaven el papamòbil en marxa camí cap a la Sagrada Família, l’emoció s’ha disparat i s’han començat a sentir els crits de “Visca el Papa!”, una emoció que ha anat in crescendo fins que finalment Lleó XIV ha arribat a la basílica.
Un moment que els fidels han viscut molt intensament és el que ha protagonitzat la Valentina, una nena invident que ha explicat al Papa com és la torre de Jesucrist.
Els assistents a aquesta gran cita ja feia quatre hores que esperaven per començar l’eucaristia, però, com ens compartien, “val la pena”.
I després de la celebració, arribava el gran moment. Tots els fidels tenien a les mans unes llànties que havien repartit per fer-les servir en el moment de la benedicció i inauguració de la torre. Però res no els havia preparat per al que viurien a continuació: una experiència de so, música, llums i foc difícil d’oblidar.
Durant l’acte, tothom contenia la respiració, ningú no volia trencar la poesia d’aquell instant, però tampoc ningú no s’ho volia perdre… per això, en una mà els fidels tenien la llàntia i en l’altra el mòbil per immortalitzar el moment.
En aquella situacio, tothom tenia interioritzat el lema de la visita “Alça la mirada” i d’una manera molt evident totes les mirades estaven fixes en la torre de Jesucrist.
Després d’una experiència tan intensa, una imatge revela el sentiment que s’havia estès entre tots els fidels: rostres plens de llàgrimes i somriures que només podien expressar d’aquesta manera l’agraïment i la felicitat per haver vist fer-se realitat el somni de Gaudí.