A començament del mes de novembre de l’any 1883 Antoni Gaudí es fa càrrec de la construcció de la Sagrada Família. Té trenta-un anys, i només en fa cinc que ha obtingut el títol d’arquitecte a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona. Aquell any, 1878, Gaudí havia escrit un text, l’anomenat “Manuscrit de Reus”, que tan sols es publicarà després de la seva mort, en el qual reflexionava sobre l’objectiu major de qualsevol arquitecte: construir una “gran església”. Les idees que Gaudí desenvolupava en aquell escrit no es relacionaven encara amb cap església en concret, però ja en aquell moment creixia dins seu el desig d’aixecar una edificació que manifestés, escriu, “el sacrifici de Déu per la creatura”. Una edificació que no fos una simple obra d’art, sinó que l’art amb què es construeixi “s’identifiqui amb la religió per tal de poder expressar-la”.
Per això, la “gran església” ha de posseir “grandesa de forma i senzillesa”, i l’arquitecte no ha de fer concessions a formes i motllures purament ornamentals, ja que ha de dominar la “idea religiosa”: “el martiri, el misteri, la caritat, la contemplació”. Així s’expressa el jove Gaudí que vol fer una “església per a la humanitat sencera, la qual cap tota en el si del seu Creador”. Escoltant les paraules del venerable Antoni Gaudí, no hi ha dubte que l’encàrrec de la Sagrada Família, que li arribarà cinc anys més tard, és providencial. Gaudí té una idea clara sobre el que ha de ser una església: un espai que “posi en evidència els misteris de la santa religió”.
Doncs bé, la basílica de la Sagrada Família respon a les idees fonamentals, si bé encara embrionàries, que Gaudí expressa en el “Manuscrit de Reus”. En ella, es fusionen l’art i la religió, és a dir, l’arquitectura i el símbol. No se sap on acaba una solució arquitectònica i on comença el seu significat profund, teològic. De fet, tots dos aspectes van relligats. Les columnes de la nau garanteixen el sosteniment del pes de les cobertes, i alhora representen l’Església apostòlica, ja que cadascuna porta el nom d’un apòstol o d’una seu episcopal. O bé, els tres portals o façanes de la basílica, que permeten d’accedir-hi, estan dedicats als tres grans moments de la vida de Crist: el seu naixement, la seva passió i resurrecció, i el seu retorn gloriós que culmina l’obra de la salvació. Així, doncs, tot allò que es representa a les tres façanes té a veure amb l’encarnació del Fill de Déu (façana del Naixement), amb la redempció (façana de la Passió) i amb la seva manifestació gloriosa que tanca la història humana (façana de la Glòria).
El misteri central del cristianisme és el de la Santíssima Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant. A la Sagrada Família, el misteri de les tres persones divines és representat de manera diversa, seguint el llibre de l’Apocalipsi i la resta de text bíblic: al Pare, que és invisible, se l’expressa amb el mantell i el tron; a l’Esperit Sant, que és pur dinamisme, se’l representa segons la forma corporal d’un colom i segons els seus set dons; el Fill, Jesucrist, apareix com un anyell (torre de Jesucrist) i, corporalment, com a infant que neix, com a crucificat i com a Senyor de la història (façana de la Glòria).