El moviment Christifideles Laici engega un nou projecte: obrir una capella d’adoració perpètua a Barcelona, que serà la número 11 a Catalunya. Aquesta capella, dedicada a sant Josep, estarà oberta els set dies de la setmana, 24 hores al dia a la seu del moviment (c/ Consell de Cent, 474 bis). Al capdavant d’aquesta missió hi ha el missioner de la Santíssima Eucaristia, el P. Justo Antonio Lofeudo. Qui estigui interessat a fer una hora d’adoració a la setmana pot apuntar-se o demanar informació a www.fieleslaicos.com i a info@fieleslaicos.com.
Per què és important que una gran ciutat, com Barcelona, tingui una capella d’adoració perpètua?
Sempre és important, a qualsevol lloc, perquè és posar Crist al centre de la vida de les persones, de la vida familiar, de la vida de les comunitats i de la vida de la pròpia ciutat. És el centre d’atracció silenciós, però eficaç, perquè és el Senyor el qui crida a apropar-s’hi, a aturar-se en aquest tràfec de la vida, aquesta pressa… sobretot a les ciutats on es viu l’instant, de manera fugaç, i ni tan sols hi ha temps per pensar en el que és important en la vida, per què vivim i per què hi som.
I és el lloc on el Senyor fa miracles, en el sentit que qualsevol moment que es passa davant del Santíssim és un moment de transformació. Tot i que no ho notem, Ell actua. Entrem a la capella d’adoració perpètua i sembla que no hi passa res, però és l’activitat més gran que puguem imaginar perquè és el Senyor que està actuant, transformant els cors i això és el que necessitem.
“Qualsevol moment que es passa davant del Santíssim és un moment de transformació”
Quan entrem a una capella d’adoració perpètua, rebem la pau pasqual. Potser tenim el cor tancat i Ell ens diu, encara que no ho escoltem: “Pau, pau.” I això passa de vegades en un minut, en un sol segon. És com una “oficina de gràcies” que s’estan produint en cada moment. El Senyor irradia gràcies a tota la ciutat. I sempre la trobada amb el Senyor és una trobada de salvació.
Una capella d’adoració perpètua és una possibilitat d’encontre perquè està oberta dia i nit, i això és el que marca la diferència. Hi ha dues notes característiques de l’adoració perpètua: una és que mai no s’interromp i l’altra, és el silenci. I també necessitem el silenci, un silenci que és ple, no és simple silenci on no se senten sorolls.
Com és el procés per obrir una capella d’adoració perpètua?
Primer és escollir un lloc, adequar-lo perquè sigui capella d’adoració i, després, es fa una missió. La missió sempre comença amb la pregària, que acompanya tot el procés. Cal pregar molt perquè sempre vindran els obstacles. La missió consisteix en dues parts que van en paral·lel. Una part és sensibilitzar a través del missioner; en aquest cas, jo, com a sacerdot, vaig a diferents parròquies i llocs de culte per parlar sobre l’adoració perpètua i convidar la gent a adherir-s’hi amb una hora setmanal. Del que es tracta és de cobrir les 168 hores que té la setmana. Quan ja estan cobertes, aconseguim tenir la pregària perfecta. Aquesta és una part. I l’altra, és organitzar, també, tasca del missioner. Es tracta d’organitzar una coordinació i assegurar que la capella mai no estarà sola, buida, que el Senyor mai no estarà sol.
Hi ha un augment d’aquest tipus de capelles? Per què?
Primer de tot, cal dir que la gràcia de Déu és una gràcia especial per a aquest temps. Sempre és així. On abunda el pecat, sobreabunda la gràcia. I jo crec que és aquesta necessitat que tenim de ser salvats sempre. I aquesta és una via de salvació. I és per què també és un centre d’evangelització.
Quan estem adorant, això interpel·la. Hi ha una crida que és imperceptible, però eficaç i real, que crida les persones a apropar-s’hi. És una manera concreta, concretíssima, d’evangelització. Fa més soroll un arbre que cau que un bosc que creix, i aquest és el bosc de Gràcia que està creixent, que també va paral·lel amb l’altre bosc que no es nota, de Gràcia que el porta la Mare de Déu.
Com pot ajudar a viure millor la celebració de l’Eucaristia?
Cal respondre amb el que va dir el Senyor a la samaritana: “Si tu coneguessis el do de Déu…” L’Eucaristia no és un ídol, ve de la missa. La santa missa és d’on ve l’Eucaristia. L’adoració ajuda que la santa missa compleixi amb la primera finalitat, que s’adori. Nosaltres anem a missa fonamentalment per adorar, no per escoltar discursos sociològics. Anem a adorar i després també anem a agrair, a demanar… Però el fonamental és aquesta adoració. A la missa ha d’haver-hi adoració. Aquesta adoració fora de la missa ens permet intensificar, aprofundir i prolongar els moments que hauria d’haver d’adoració durant la missa.
“L’adoració ajuda que la santa missa compleixi amb la primera finalitat, que s’adori”
L’adorador participa més bé de la missa. El fonamental és el que està passant i quan s’adora és quan tenim més noció d’això.
Amb quina actitud s’ha de participar en l’adoració?
Jo diria: “Vine i veuràs.” El Senyor crida i Ell ja sap qui vindrà. El silenci exterior ajuda al silenci interior, però no el fabrica. Perquè les persones venim amb molt de soroll interior, amb preocupacions… és bo mirar d’apaivagar, de calmar la ment… I per això hi ha el Senyor, per això hi ha la gràcia. Nosaltres posem la voluntat, però si el Senyor no construeix la casa, és inútil que treballin els paletes. El primer és una actitud d’abandonar-se, de deixar-se fer. No posar obstacles a l’acció del Senyor. L’important és començar des d’Ell. Perquè després això es traduirà en la nostra vida quotidiana, la nostra família, la nostra feina.
Els que creuen que és un acte d’egoisme, és tot el contrari perquè hi anem a rebre pau i aquesta pau no acaba en nosaltres, sinó que som portadors de pau al nostre ambient familiar, al meu ambient de feina on jo em connecto i em relaciono… em pacifica. A les capelles d’adoració perpètua es respira aquella pau tangible que toca el cor. Portem al món que rebem allà en aquell moment.
Com diu el Concili Vaticà II, l’Eucaristia és la font i el cimal de tota acció missionera, creativa i espiritual de l’Església. Hem d’anar a les perifèries, però hem de partir del centre, que és Crist.
El Senyor crida, però també envia. I envia amb tot el que rebem allà. Llavors tot allò bo, tot allò bonic i que no ens podem donar a nosaltres mateixos, ho rebem allà, per portar-ho al món.
Quantes capelles d’adoració perpètua ha ajudat a obrir vostè?
Moltes, però no suficients. Aquesta és la resposta que sempre dono. No vull saber-ne el nombre, perquè és el Senyor qui ho fa.
Com viu el fet d’obrir una nova capella?
Personalment, una alegria enorme. Em sobrepassa. És tan gran tocar la misericòrdia de Déu, l’amor de Déu! I sempre hi ha un abans i un després en un lloc on s’obre l’adoració perpètua, per aquesta força transformant i de salvació del Senyor. Així que penso en tantes ànimes que se salvaran i en d’altres que augmentaran la seva conversió!
És un gran do de Déu per a aquest temps, res d’intimisme, res de soledat, d’egoisme… és tot el contrari. També és fer un camí d’espiritualitat i santedat, quan som allà. El sant mai no és per a ell mateix, és per als altres.